jueves, 15 de julio de 2010

120JC - Arka - Asita





arka

arka: (sáns. vaiëòava). essence, a name of Sun

ARKA: (sáns. vaiëòava). Luz, canto.

Arka: (sáns. vaiëòava). “Brillante”. Asclepias gigantica. Canto de alabanza, nombre místico del fuego sagrado en el agnicayana y en el aävamedha.

arka: (sáns. vaiëòava). al Sol (C. 7º, Cap. 12, V. 2).

arka: (sáns. vaiëòava). como el Sol (C. 6º, Cap. 9, V. 13-17).

arka: (sáns. vaiëòava). de soles (C. 8º, Cap. 6, V. 1).

arka: (sáns. vaiëòava). del abrasador calor del Sol (C. 5º, Cap. 10, V. 17).

arka: (sáns. vaiëòava). del Sol (C. 3º, Cap. 21, V. 51).

arka: (sáns. vaiëòava). el globo solar (C. 1º, Cap. 7, V. 30).

arka: (sáns. vaiëòava). el Sol (C. 1º, Cap. 11, V. 27).

arka: (sáns. vaiëòava). Sol (C. 3º, Cap. 30, V. 22).

ARKA: (sáns. vaiëòava). Luz, canto.

Arka: (sáns. vaiëòava). 1. One who is adored or praised. 2. One who is beaming. 3. Vishnu's 795th name as listed in the Vishnu Sahasranama. 4. A name of Surya, the Sun-God. 5. A name of Agni, the Fire-God. 6. A special term used in the Kama Sutra for the Calotropis procera or gigantea. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

arka-âbham: (sáns. vaiëòava). resplandeciente como el Sol (C. 3º, Cap. 21, V. 9).

arka-dhâmabhiì: (sáns. vaiëòava). que parecían los rayos del Sol (C. 9º, Cap. 15, V. 29).

arka-dèk: (sáns. vaiëòava). apareces como el Sol (C. 8º, Cap. 24, V. 50).

arka-gabhastibhyaì: (sáns. vaiëòava). de los rayos del Sol (C. 5º, Cap. 22, V. 8).

arka-kara-âraktam: (sáns. vaiëòava). con el aspecto de la luz solar (C. 10º, Cap. 12, V. 20).

arka-kirîùa- juëùaì: (sáns. vaiëòava). con un yelmo tan resplandeciente como el Sol (C. 4º, Cap. 7, V. 20).

arka-maòàalam: (sáns. vaiëòava). el globo solar (C. 4º, Cap. 11, V. 5).

arka-netra: (sáns. vaiëòava). ojos que brillan como el Sol (C. 7º, Cap. 9, V. 15).

arka-pakvam: (sáns. vaiëòava). alimentos madurados naturalmente al Sol (C. 7º, Cap. 12, V. 18).

arka-sambhavaì: (sáns. vaiëòava). obtenido a partir del dios del Sol (C. 9º, Cap. 12, V. 2).

arkâbhyâm: (sáns. vaiëòava). y por el Sol (C. 5º, Cap. 26, V. 14).

arkadine: (sáns. vaiëòava). en domingo (C. 4º, Cap. 12, V. 49-50).

arkaì: (sáns. vaiëòava). Arka (C. 6º, Cap. 6, V. 10-11).

arkaì: (sáns. vaiëòava). dios del Sol (C. 4º, Cap. 16, V. 14).

arkaì: (sáns. vaiëòava). el Sol (C. 1º, Cap. 5, V. 7).

Arkananas: (sáns. vaiëòava). A Rishi of the Rigveda. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

arkasya: (sáns. vaiëòava). de Arka (C. 6º, Cap. 6, V. 13).

arkasya: (sáns. vaiëòava). del globo solar (C. 5º, Cap. 22, V. 8).

arkasya: (sáns. vaiëòava). del Sol (C. 5º, Cap. 22, V. 12).

arkât: (sáns. vaiëòava). del Sol (C. 5º, Cap. 22, V. 13).

arkavat: (sáns. vaiëòava). como el Sol (C. 3º, Cap. 27, V. 1).

arkavat: (sáns. vaiëòava). exactamente como el Sol (C. 5º, Cap. 22, V. 12).

Arka Yajna: (sáns. vaiëòava). A sacrifice for a stable government. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

arke

arke: (sáns. vaiëòava). el Sol (C. 3º, Cap. 14, V. 9).

Arki: (sáns. vaiëòava). One who is radiant, beaming, or praising. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Arksha: (sáns. vaiëòava). A patronymic for son of Riksha. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Arma brahmâstra: (sáns. vaiëòava). Véase: Brahmâstra, arma.

Arma Gâòàiva: (sáns. vaiëòava). Véase: Gâòàiva, arco.

ARMAITI: (rel. parsi). Diosa de la Sabiduría en la religión parsi.

Armaiti: (sáns. vaiëòava). Probably the earth or earth personified. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).


armo



ARMORI: Geog. Pobl. de la India Central, distr. de Chanda, con regular comercio y 6.000 habits.


arna

Arna. A prince slain by Indra. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

aròa: (sáns. vaiëòava). la flor de aròa (C. 3º, Cap. 15, V. 19).

ARNALLA ó ARNELL: Geog. Isla de la costa de Konkan (India), a 55 kms. al N. de Bombay.

aròam: (sáns. vaiëòava). el océano (C. 4º, Cap. 22, V. 40).

aròam: (sáns. vaiëòava). raza (C. 2º, Cap. 6, V. 43-45).

aròavam: (sáns. vaiëòava). el océano (C. 1º, Cap. 1, V. 22).

aròavam: (sáns. vaiëòava). en el océano (C. 4º, Cap. 24, V. 14).

aròavâm: (sáns. vaiëòava). océanos (C. 3º, Cap. 21, V. 25).

aròave: (sáns. vaiëòava). en el mar (C. 4º, Cap. 10, V. 14).

aròave: (sáns. vaiëòava). en el océano de leche (C. 8º, Cap. 7, V. 6).

aròave: (sáns. vaiëòava). en un océano (C. 5º, Cap. 26, V. 23).

aro

arocata: (sáns. vaiëòava). fueron muy agradables (C. 8º, Cap. 6, V. 31).

arocayan: (sáns. vaiëòava). sin estar satisfecho con (C. 5º, Cap. 13, V. 17).

aroce: (sáns. vaiëòava). hermosamente adornado (C. 1º, Cap. 16, V. 32-33).

âroàhum: (sáns. vaiëòava). para subirte (C. 4º, Cap. 8, V. 11).

arodîì: (sáns. vaiëòava). llorabas fuertemente (C. 3º, Cap. 12, V. 10).

Aroga: (sáns. vaiëòava). Devoid of ailment. Shiva's 623 rd name as listed in the Shiva Sahasranama. See the Lingapurana Part II, Chapter 98. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

arogita: (sáns. vaiëòava). diseaselessness

A:r:ðgyârogya: (sáns. vaiëòava). health

A:r:ðgy:S:as*: - ârogyaä: (sáns. vaiëòava).


âstra: (sáns. vaiëòava). hygeine

âroham: (sáns. vaiëòava). al conductor de los elefantes (C. 8º, Cap. 10, V. 41).

âroham: (sáns. vaiëòava). en brazos de Su madre (C. 10º, Cap. 7, V. 18).

âroham: (sáns. vaiëòava). en el regazo (C. 10º, Cap. 8, V. 44).

âroham âropitaì: (sáns. vaiëòava). abrazado para el disfrute sexual (C. 5º, Cap. 14, V. 9).

ârohaòa: (sáns. vaiëòava). de elevarse (C. 5º, Cap. 21, V. 3).

A:r:ðhN: (ârohaòa: (sáns. vaiëòava). climbing

ârohantaì ca: (sáns. vaiëòava). deslizarse sobre (C. 10º, Cap. 12, V. 7-11).

A:r:ðhet: - ârohati: (sáns. vaiëòava). to climb, to ascend

ârohayat: (sáns. vaiëòava). la subió a bordo (C. 3º, Cap. 23, V. 36-37).

Arohi: (sáns. vaiëòava). (a "entirely" + rohi "rising") The ascending, climbing. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

ârokëyan: (sáns. vaiëòava). a punto de ascender (C. 4º, Cap. 12, V. 32).

Aropa: (sáns. vaiëòava). Synonymous with adhyaropa. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

AROPA: (sáns. hindú). Véase Adhyaropa.

A:r:ðp:H - âropaì: (sáns. vaiëòava). (m) charges (judicial)

âropayat. ella sentó (C. 10º, Cap. 6, V. 8).

âropayat. puso (C. 4º, Cap. 23, V. 21).

A:r:ðp:y:et: (âropayati: (sáns. vaiëòava). to plant

Aropit: Existance at false location, e.g. I am Chandulal.

aropitâ: (sáns. vaiëòava). se le ha permitido sentarse (C. 9º, Cap. 23, V. 35-36).

âropita: (sáns. vaiëòava). guardando (C. 5º, Cap. 5, V. 28).

Ãropita:

Aropita-bhâva: Feeling of existence, acceptance of this existence as real, e.g. I am Chandulal. Deluded world view.

âropita-bhrûbhiì: (sáns. vaiëòava). con el ceño fruncido (C. 4º, Cap. 3, V. 18).

âropitaì: (sáns. vaiëòava). subido a la cima (C. 5º, Cap. 26, V. 28).

âropitam: (sáns. vaiëòava). se manifiesta (C. 2º, Cap. 10, V. 45).

âropitam: (sáns. vaiëòava). se supone (C. 1º, Cap. 3, V. 31).

AROPITAM: (sáns. vaiëòava). Se supone.

AROPYA: (sáns. vaiëòava). Manteniendo sobre.

âropya: (sáns. vaiëòava). cargar (C. 10º, Cap. 11, V. 31-32).

âropya: (sáns. vaiëòava). habiendo puesto en (C. 1º, Cap. 11, V. 29).

âropya: (sáns. vaiëòava). mantener o situar (C. 9º, Cap. 10, V. 32).

âropya: (sáns. vaiëòava). manteniendo sobre (C. 1º, Cap. 3, V. 15).

âropya: (sáns. vaiëòava). poner (C. 4º, Cap. 9, V. 53).

âropya: (sáns. vaiëòava). poniendo (C. 4º, Cap. 4, V. 5).

âropya: (sáns. vaiëòava). poniendo en él (C. 3º, Cap. 21, V. 36).

âropya: (sáns. vaiëòava). sentando (C. 4º, Cap. 8, V. 9).

âropya: (sáns. vaiëòava). sentar (C. 7º, Cap. 5, V. 21).

âropya: (sáns. vaiëòava). sostener (C. 6º, Cap. 9, V. 13-17).

âropya: (sáns. vaiëòava). subiéndole a (C. 5º, Cap. 26, V. 21).

âropya: (sáns. vaiëòava). y sentarle (C. 10º, Cap. 7, V. 34).

arpa


Arpan: Surrender; Offering.

Ap:üN: (arpaòa: (sáns. vaiëòava). Offer Ap:üN:ö (arpaòaê: (sáns. vaiëòava). contribution

arpaòam: (sáns. vaiëòava). dedicar (C. 7º, Cap. 14, V. 2).

arpaòât: (sáns. vaiëòava). por dar (C. 9º, Cap. 21, V. 13).

arpaòena: (sáns. vaiëòava). por ofrecer (al guru, o a Kèëòa por intermedio del maestro espiritual) (C. 7º, Cap. 7, V. 30-31).

arpayâm âsa: (sáns. vaiëòava). entregó (C. 9º, Cap. 17, V. 13).

arpi

Aep:üt: (arpita: (sáns. vaiëòava). surrendering

arpitâ: (sáns. vaiëòava). encomendada (C. 3º, Cap. 18, V. 3).

arpita: (sáns. vaiëòava). ofrecidas (C. 3º, Cap. 16, V. 20).

arpita: (sáns. vaiëòava). ofrecidos (C. 7º, Cap. 9, V. 21).

arpita: (sáns. vaiëòava). abandonado (C. 4º, Cap. 6, V. 47).

arpita: (sáns. vaiëòava). atravesados (C. 4º, Cap. 5, V. 10).

arpita: (sáns. vaiëòava). dado (C. 3º, Cap. 15, V. 48).

arpita: (sáns. vaiëòava). de estar entregado (C. 5º, Cap. 15, V. 7).

arpita: (sáns. vaiëòava). dedicada (C. 3º, Cap. 20, V. 7).

arpita: (sáns. vaiëòava). entregado (C. 1º, Cap. 18, V. 2).

arpita: (sáns. vaiëòava). guardaba (C. 3º, Cap. 8, V. 11).

arpita-âtmanâm: (sáns. vaiëòava). que han dado su vida y su alma (C. 4º, Cap. 31, V. 31).

arpita-âäayâ: (sáns. vaiëòava). completamente entregada (C. 4º, Cap. 30, V. 16).

arpita-manâì: (sáns. vaiëòava). con su mente fija (C. 3º, Cap. 28, V. 33).

arpitaì: (sáns. vaiëòava). abrumado (C. 3º, Cap. 31, V. 28).

arpitaì: (sáns. vaiëòava). concedido (C. 4º, Cap. 26, V. 22).

arpitaì: (sáns. vaiëòava). dotado (C. 8º, Cap. 23, V. 2).

arpitaì: (sáns. vaiëòava). fue situado (C. 8º, Cap. 24, V. 11).

arpitaì: (sáns. vaiëòava). ha sido puesta (C. 3º, Cap. 31, V. 11).

arpitaì: (sáns. vaiëòava). lleno de (C. 4º, Cap. 10, V. 4).

arpitaì: (sáns. vaiëòava). ofrecido (C. 7º, Cap. 9, V. 26).

arpitaì: (sáns. vaiëòava). ofrecido así (C. 3º, Cap. 9, V. 13).

arpitam: (sáns. vaiëòava). arrojado (C. 3º, Cap. 19, V. 14).

arpitam: (sáns. vaiëòava). dedicadas (C. 8º, Cap. 5, V. 47).

arpitam: (sáns. vaiëòava). depositado (C. 3º, Cap. 15, V. 10).

arpitam: (sáns. vaiëòava). dolorido (C. 6º, Cap. 14, V. 52).

arpitam: (sáns. vaiëòava). dotado (C. 8º, Cap. 3, V. 4).

arpitam: (sáns. vaiëòava). entregados (C. 3º, Cap. 13, V. 9).

arpitam: (sáns. vaiëòava). fija (C. 3º, Cap. 25, V. 44).

arpitam: (sáns. vaiëòava). fijado (C. 5º, Cap. 25, V. 12).

arpitam: (sáns. vaiëòava). guarnecido (C. 3º, Cap. 21, V. 52-54).

arpitam: (sáns. vaiëòava). ofrecido (C. 1º, Cap. 5, V. 12).

ARPITAMANO-BUDDHI. (sáns., hind.). Inteligencia (buddhi) que, por una práctica espiritual en la que la mente (manas) queda fija (arpita) y entregada a Dios, al haberse liberado de todas las mociones egoístas.

Arpitamano Buddhi. A mind that has been surrendered to God's will, one that through spiritual practice has become free of egoistic impulses. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

arpitayâ. fijo (C. 3º, Cap. 25, V. 27).

arpitayâ: (sáns. vaiëòava). situado sobre (C. 3º, Cap. 21, V. 38-39).

arpy

arpyate: (sáns. vaiëòava). es puesta (C. 7º, Cap. 7, V. 27).

Arqueología: Las actividades del hombre en el campo de la agricultura, la minería, la cría de animales, las industrias, la jardineria, etc., se realizaban todas en la misma escala de hoy en día, incluso antes de la creación actual, y las mismas actividades permanecerán tal como están, incluso en la siguiente creación. Al cabo de muchos cientos de millones de años, una creación comienza por la ley de la naturaleza, y la historia del universo se repite prácticamente de la misma manera. Los pendencieros mundanos pierden el tiempo haciendo excavaciones arqueológicas, sin investigar cuáles son las necesidades fundamentales de la vida. Ärî Nârada Muni, pese a que tan sólo era un niño, después de recibir un impulso en la vida espiritual no perdió ni un solo momento de su tiempo con el desarrollo económico, aunque pasó por pueblos, aldeas, minas e industrias. Él siguió de un modo continuo hacia la progresiva emancipación espiritual. El Ärîmad-Bhâgavatam es la repetición de una historia que ocurrió hace unos cientos de millones de años. Como se dice aquí, para formar parte de esta trascendental obra literaria sólo se han escogido los factores más importantes de la historia. (S.B. 1º, Cap. 6, V. 11, pág. 268).

Arquero: (sáns. vaiëòava). Äarva. Nombre de Rudra.

Arrowroot—a very fine white starch derived from the rootstock of the South American tropical plant Maranta arundinacea. Arrowroot is used much like cornflour in sauces, except that it is a non-grain flour and thickens at a lower temperature. It is also used as a binding agent. It is available at most supermarkets or grocers.

ARROZ. Mit. 439 440.

Arroz puëpânna: Arroz muy vistoso con trocitos de queso fresco frito.

ars

ârëa: (sáns. vaiëòava). como los grandes sabios santos (C. 4º, Cap. 23, V. 20).

ârëa-astram: (sáns. vaiëòava). el arma que Nârâyaòa Èëi le había dado (C. 4º, Cap. 11, V. 3).

ârëabhasya: (sáns. vaiëòava). del gran hijo de Èëabhadeva (C. 5º, Cap. 14, V. 42).

ârëeya-pravarân: (sáns. vaiëòava). los principales de las dinastías de los sabios (C. 1º, Cap. 19, V. 11).

Arsha. A special term used in the Kama Sutra for an ancestral marriage (of the Rishis) with a gift of oxen. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Arshavidya.org (www.arshavidya.org):

Arsha Vidya Gurukulam (Instituto de Vedanta y Sanscrito)

ârëùi-ëeòena: (sáns. vaiëòava). Ârëùiëeòa, la personalidad más importante de Kimpuruëa-varëa (C. 5º, Cap. 19, V. 2).

ârëùiëeòa: (sáns. vaiëòava). Ârëùiëena (C. 2º, Cap. 7, V. 43-45).

Arstisena:

arta

A:t:ü (ârta: (sáns. vaiëòava). intensely troubled

Ârt: Repressive or self-tormenting; Suffering (adjective).

ârta: (sáns. vaiëòava). del afligido (C. 3º, Cap. 14, V. 15).

ârta: (sáns. vaiëòava). el que sufre (C. 1º, Cap. 17, V. 17).

ârtâ: (sáns. vaiëòava). afligida (C. 1º, Cap. 7, V. 47).

ârta: (sáns. vaiëòava). ocupación angustiosa (C. 3º, Cap. 9, V. 10).

ârtâ: (sáns. vaiëòava). en una situación lamentable (C. 1º, Cap. 13, V. 33).

ârta-anukampinâ: (sáns. vaiëòava). compasivo con los afligidos (C. 4º, Cap. 22, V. 42).

ârta-bandho: (sáns. vaiëòava). ¡oh, amigo de las entidades vivientes que sufren! (C. 7º, Cap. 9, V. 42).

ârta-bandho: (sáns. vaiëòava). ¡oh, amigo de los afligidos! (C. 4º, Cap. 9, V. 8).

ârta-bandho: (sáns. vaiëòava). ¡oh, amigo de todos los afligidos! (C. 5º, Cap. 10, V. 24).

ârta-bandho: (sáns. vaiëòava). ¡oh, amigo del afligido! (C. 3º, Cap. 5, V. 15).

Ãrta-bandhu:

ârta-bandhum: (sáns. vaiëòava). el amigo del afligido (C. 3º, Cap. 3, V. 7).

Ârtabhâga: (sáns. vaiëòava). Maestro brahmínico contemporáneo de Yâjñavalkya.

Artadhyâna: Mournful meditationî.does not cause harm to others. See Raudra-dhyana.

Ârta-dhyana: Experiencing worries or suffering without letting anyone know or showing externally The interest and focus or desire for something external to Self; Worries associated with the sense of loss of that which is alien to the Self.

A:t:üH - (ârtaì: (sáns. vaiëòava). the distressed

ARTAH: (sáns. vaiëòava). Fin.

ârtaì: (sáns. vaiëòava). afligido (C. 4º, Cap. 7, V. 35).

ârtaì: (sáns. vaiëòava). grandemente acongojado (C. 2º, Cap. 7, V. 15).

ârtaì: (sáns. vaiëòava). una persona afligida (C. 5º, Cap. 25, V. 11).

ârtaì: (sáns. vaiëòava). y sufriendo muchísimo (C. 8º, Cap. 3, V. 32).

ârtam: (sáns. vaiëòava). afligido (C. 7º, Cap. 9, V. 39).

ârtam: (sáns. vaiëòava). que estaba muy deprimido (debido al ataque del cocodrilo) (C. 8º, Cap. 3, V. 31).

ârtân: (sáns. vaiëòava). aquellos que están infelices (C. 1º, Cap. 16, V. 21).

ârtân: (sáns. vaiëòava). con los afligidos (C. 4º, Cap. 27, V. 26).

ârtânâm: (sáns. vaiëòava). a los afligidos (C. 4º, Cap. 16, V. 7).

ârtânâm: (sáns. vaiëòava). de los afligidos (C. 4º, Cap. 17, V. 25).

ârtânâm: (sáns. vaiëòava). de los que sufren (C. 1º, Cap. 17, V. 10-11).

ârtânâm: (sáns. vaiëòava). que están afligidos (C. 6º, Cap. 7, V. 31).

ârta-svareòa: (sáns. vaiëòava). con un sonido lastimero (C. 5º, Cap. 26, V. 16).

ârta-vat: (sáns. vaiëòava). lleno de dolor (C. 9º, Cap. 16, V. 14).

ârtasya: (sáns. vaiëòava). de una persona afligida (C. 5º, Cap. 12, V. 2).

ârtasya: (sáns. vaiëòava). de una persona que padece alguna enfermedad (C. 7º, Cap. 9, V. 19).



artha



AT:ü (artha: (sáns. vaiëòava). money

arthe



AT:ðü (arthe: (sáns. vaiëòava). in meaning

ARTHE. (sáns. Svami Prabhupáda). Por el bien de.

arthe: (sáns. vaiëòava). objetos de los sentidos (C. 4º, Cap. 29, V. 73).

arthe: (sáns. vaiëòava). para (C. 5º, Cap. 2, V. 7).

arthe: (sáns. vaiëòava). para beneficio (C. 7º, Cap. 1, V. 1).

arthe: (sáns. vaiëòava). por el bien de (C. 1º, Cap. 7, V. 51).

arthe: (sáns. vaiëòava). por sus propios intereses (C. 6º, Cap. 18, V. 42).

arthe: (sáns. vaiëòava). causa real (C. 3º, Cap. 27, V. 4).

arthe: (sáns. vaiëòava). con el objetivo de (C. 7º, Cap. 7, V. 41).

arthe: (sáns. vaiëòava). cosa (C. 4º, Cap. 8, V. 12).

arthe: (sáns. vaiëòava). en cuestión de (C. 4º, Cap. 22, V. 35).

arthe: (sáns. vaiëòava). en lo referente a (C. 3º, Cap. 3, V. 5).

arthena: (sáns. vaiëòava). con crecimiento económico (C. 4º, Cap. 8, V. 64).

arthena: (sáns. vaiëòava). con el dinero (C. 6º, Cap. 1, V. 64).

arthena: (sáns. vaiëòava). mediante explicación directa (C. 2º, Cap. 10, V.2).

arthena: (sáns. vaiëòava). para eso (C. 3º, Cap. 5, V. 17).

arthena: (sáns. vaiëòava). substancia o realidad (C. 6º, Cap. 15, V. 24).

arthena: (sáns. vaiëòava). un propósito o significado (C. 3º, Cap. 7, V. 10).

artheëu: (sáns. vaiëòava). en adquirir intereses (C. 6º, Cap. 7, V. 33).

artheëu: (sáns. vaiëòava). en lo referente a (C. 3º, Cap. 4, V. 15).

artheëu: (sáns. vaiëòava). en los objetos de los sentidos (C. 3º, Cap. 32, V. 24).

artheëu: (sáns. vaiëòava). en su propio interés (C. 5º, Cap. 24, V. 24).

artheëu: (sáns. vaiëòava). propósitos (C. 1º, Cap. 1, V. 1).

ARTHESU: (sáns. vaiëòava). Propósitos.


arthi


arthi: (sáns. vaiëòava). de personas necesitadas de dinero (C. 8º, Cap. 20, V. 10).

arthibhiì: (sáns. vaiëòava). por aquellos que desean (C. 3º, Cap. 16, V. 20).

arthibhiì: (sáns. vaiëòava). por personas que desean (C. 8º, Cap. 6, V. 9).

arthibhyaì: (sáns. vaiëòava). a quien ha pedido (C. 1º, Cap. 14, V. 40).

arthibhyaì: (sáns. vaiëòava). de mendigos y personas que piden caridad (C. 7º, Cap. 13, V. 33).

arthinâ: (sáns. vaiëòava). por un brâhmaòa o un këatriya (C. 8º, Cap. 19, V. 4).

arthitâ. deseas (C. 4º, Cap. 3, V. 8).

arthitâ: (sáns. vaiëòava). petición de una bendición (C. 5º, Cap. 19, V. 27).

arthinaì: (sáns. vaiëòava). aquellos que aspiran al favor (C. 4º, Cap. 31, V. 22).

arthinaì: (sáns. vaiëòava). buscando (C. 4º, Cap. 4, V. 15).

arthinaì: (sáns. vaiëòava). dando a las personas que desean riqueza material (C. 8º, Cap. 8, V. 6).

arthinam: (sáns. vaiëòava). a un mendigo (C. 8º, Cap. 21, V. 33).

arthinam: (sáns. vaiëòava). que deseas algo (C. 8º, Cap. 18, V. 32).

arthitâì: (sáns. vaiëòava). a quien se haya pedido (C. 8º, Cap. 19, V. 4).

arthitaì: (sáns. vaiëòava). ante el ruego (C. 6º, Cap. 14, V. 27).

arthitaì: (sáns. vaiëòava). habiéndosele orado así (C. 2º, Cap. 7, V. 9).

arthitaì: (sáns. vaiëòava). orado (C. 5º, Cap. 19, V. 27).

arthitaì: (sáns. vaiëòava). por quien se oró (C. 1º, Cap. 8, V. 34).

arthitaì: (sáns. vaiëòava). serle rogado (C. 9º, Cap. 18, V. 32).

arthitaì: (sáns. vaiëòava). solicitado (C. 9º, Cap. 9, V. 42).

arthitam: (sáns. vaiëòava). el objeto por el que se oró (C. 5º, Cap. 19, V. 27).

Arthitavya. One who should be requested. Shiva's 7th name as listed in the Shiva Sahasranama. See the Lingapurana Part II, Chapter 98. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

AeT:üy:ö (arthiyaê: (sáns. vaiëòava). meant
AT::ðüp:aj:ün:ay:
(arthopârjanâya:
(sáns. vaiëòava). for earning maney

arti



Ârti: Heart-pouring in prayerful plea;Waving of lamps in Ârti symbolically suggests plea for ‘Pure Light’ within, dipelling the darkness of ignorance. Lamp waving ceremony.

arti: (sáns. vaiëòava). movimiento (C. 5º, Cap. 11, V. 10).

arti: (sáns. vaiëòava). y aflicción (C. 6º, Cap. 16, V. 13).

arti: (sáns. vaiëòava). y sufrimiento (C. 6º, Cap. 15, V. 21-23).

ârti: (sáns. vaiëòava). aflicción (C. 3º, Cap. 20, V. 25).

ârti: (sáns. vaiëòava). el dolor (C. 9º, Cap. 16, V. 15).

ârti: (sáns. vaiëòava). los sufrimientos (C. 4º, Cap. 10, V. 30).

ârti: (sáns. vaiëòava). miseria (C. 6º, Cap. 1, V. 51).

ârti: (sáns. vaiëòava). sufrimientos (C. 1º, Cap. 17, V. 10-11).

Artificio. Medio que oculta la verdad y que lleva a satisfacerse con la evidencia aparente y con la superficialidad.

«La caridad nos libera de los artificios del ego, que en toda acción no persigue más que su propio reflejo» (Titus Burckhard) (Dicc. De la Santa Tradicción, Padre Henri Stéphane)

ârti-hâ: (sáns. vaiëòava). acabará con todos tus sufrimientos (C. 4º, Cap. 9, V. 51).

arti-hara: (sáns. vaiëòava). aliviar la aflicción (C. 1º, Cap. 8, V. 43).

ârti-hareòa: (sáns. vaiëòava). por aquel que es el conquistador de las congojas (C. 3º, Cap. 4, V. 4).

ârti-hetavaì: (sáns. vaiëòava). la causa de todo mal augurio (C. 3º, Cap. 17, V. 4).

ârti-jihîrëayâ: (sáns. vaiëòava). dispuesto a aliviar la aflicción de los que sufren (C. 3º, Cap. 1, V. 43).

ârti-mûlam: (sáns. vaiëòava). llenos de ansiedades (C. 3º, Cap. 9, V. 6).

ârti-nâäanaì: (sáns. vaiëòava). eso acaba inmediatamente con todo tipo de enfermedades (C. 9º, Cap. 17, V. 4).

ârti-yutaì: (sáns. vaiëòava). afligido por la congoja (C. 3º, Cap. 4, V. 21).

artiì: (sáns. vaiëòava). dolores (C. 2º, Cap. 2, V. 27).

ârtim: (sáns. vaiëòava). dificultad alguna (C. 4º, Cap. 23, V. 20).

ârtim: (sáns. vaiëòava). el dolor (C. 6º, Cap. 7, V. 31).

ârtim: (sáns. vaiëòava). el sufrimiento de ser apresado (C. 8º, Cap. 22, V. 23).

ârtim: (sáns. vaiëòava). gran aflicción (C. 2º, Cap. 7, V. 23).

ârtim: (sáns. vaiëòava). las tres miserias (C. 4º, Cap. 28, V. 27).

ârtim: (sáns. vaiëòava). sufrimientos (C. 2º, Cap. 7, V. 2).


ARTURO - La Diosa Blanca - R. Graves, 1º - jul 14


arudh



arudat: (sáns. vaiëòava). comenzó a llorar (C. 1º, Cap. 7, V. 15).

A:,Z (âruàha: (sáns. vaiëòava). The sign which is as distant from the lord as the lord is from the house concerned

ârûàha: (sáns. vaiëòava). elevándose (C. 5º, Cap. 2, V. 4).

?rûàha: (sáns. vaiëòava). situada en (C. 3º, Cap. 33, V. 27).

ârûàha: (sáns. vaiëòava). subió (C. 4º, Cap. 14, V. 4).

ârûàha: (sáns. vaiëòava). en confianza (C. 3º, Cap. 8, V. 21).

ârûàhaì: (sáns. vaiëòava). montado en (C. 8º, Cap. 10, V. 25).

ârûàhaì: (sáns. vaiëòava). sentado en (C. 1º, Cap. 17, V. 4).

ârûàhaì: (sáns. vaiëòava). sentado sobre (C. 4º, Cap. 30, V. 5).

ârûàhâì: (sáns. vaiëòava). ascendiendo (C. 1º, Cap. 10, V. 16).

?rûàham: (sáns. vaiëòava). elevado (C. 3º, Cap. 32, V. 25).

ârûàham: (sáns. vaiëòava). que Se encontraba (C. 10º, Cap. 7, V. 18).

A:-Zaen: (ârûàhâni: (sáns. vaiëòava). being placed A:-Zsy: (ârûàhasya: (sáns. vaiëòava). of one who has attained

ârudhya: (sáns. vaiëòava). atándoles a los árboles, les dejaron comer (C. 10º, Cap. 13, V. 7).

arudra-bhâgam: (sáns. vaiëòava). no habiendo oblaciones para el Señor Äiva (C. 4º, Cap. 4, V. 9).

ARUGAN. Ser supremo en la religión jaina o jainismo.

Arugan. A name of Shiva. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

aruh

âruha: (sáns. vaiëòava). asciende (C. 3º, Cap. 23, V. 23).

âruhat: (sáns. vaiëòava). ascendió (C. 1º, Cap. 13, V. 60).

âruhat. subió (C. 10º, Cap. 1, V. 29).

âruhya: (sáns. vaiëòava). having climbed

âruhya: (sáns. vaiëòava). aunque obtengan (C. 10º, Cap. 2, V. 32).

âruhya: (sáns. vaiëòava). cabalgando (C. 9º, Cap. 1, V. 23-24).

âruhya: (sáns. vaiëòava). montando (C. 8º, Cap. 12, V. 1-2).

âruhya: (sáns. vaiëòava). montando en (C. 4º, Cap. 26, V. 1-3).

âruhya: (sáns. vaiëòava). montar en (C. 9º, Cap. 10, V. 21).

âruhya: (sáns. vaiëòava). subidas en (C. 4º, Cap. 9, V. 41).

âruhya: (sáns. vaiëòava). subir (C. 6º, Cap. 2, V. 44).

âruhya: (sáns. vaiëòava). subir en (C. 4º, Cap. 9, V. 39-40).

âruhya: (sáns. vaiëòava). subirse a lo alto de (C. 9º, Cap. 11, V. 30).

âruhya: (sáns. vaiëòava). subirse en (C. 8º, Cap. 15, V. 8-9).

âruhya: (sáns. vaiëòava). tras subirse (C. 8º, Cap. 6, V. 38).

Arula. A Tamil word meaning Grace or filled with grace. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Arulcatti. See Arulshakti.. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

ARULNANTIDEVA. Escritor shivaita. OBRAS: Shivajanasiddhiyar, que constituye uno de los catorce escritos conocidos bajo el nombre colectivo de Meykanda Shastra .

Arulshakti. (arul "grace" + shakti "power") The power of grace. When this power is personified it generally refers to Parvati. This power is said to reside inherently in all human beings. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Arumugan. A Tamil name for the six-faced god, Shanmukha. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).



arun



Aruna. Red, rosy. The dawn, personified as the charioteer of the sun. This is of later origin than the Vedic Ushas. He is said to be the son of Kasyapa and Kadru. He is also called Rumra, "tawny," and by two epithets of which the meaning is not obvious, Anuru, "thighless," and Ashmana, "stony."

ARUNA. Tuvo dos hijos Jatayu y Dampati.// Aruòa: (sáns. vaiëòava). Hijo de Kaäyapa y Vinatâ. Auriga de Sûrya.

aruòa: (sáns. vaiëòava). como el Sol de la mañana (C. 3º, Cap. 25, V. 35).

aruòa: (sáns. vaiëòava). rojas (C. 3º, Cap. 15, V. 44).

aruòa: (sáns. vaiëòava). rojiza (C. 2º, Cap. 9, V. 16).

aruòa: (sáns. vaiëòava). rojizos (C. 3º, Cap. 4, V. 7).

aruòa: (sáns. vaiëòava). rosadas (C. 8º, Cap. 12, V. 18).

aruòa: (sáns. vaiëòava). rosados (C. 5º, Cap. 25, V. 5).

aruòâ: (sáns. vaiëòava). Aruòâ (C. 5º, Cap. 20, V. 3-4).

Arunâ: río

Aruna (Anûn, hijo de Vinatâ):

Aruna (hijo de Danu):

aruòa-âdayaì: (sáns. vaiëòava). encabezados por Aruòa (C. 8º, Cap. 13, V. 25).

aruòa-âdayaì: (sáns. vaiëòava). una categoria especial de râjar is (C. 1º, Cap. 19, V. 11).

aruòa-îkëaòa: (sáns. vaiëòava). de ojos enrojecidos (C. 5º, Cap. 9, V. 18).

aruòa-îkëaòaì. con ojos cuyo brillo recordaba al Sol naciente (C. 4º, Cap. 21, V. 15).

aruòa-îkëaòaì: (sáns. vaiëòava). ojos rojizos (C. 8º, Cap. 8, V. 32).

aruòa-kiñjalka: (sáns. vaiëòava). con polvo rojizo (C. 5º, Cap. 17, V. 1).

aruòa-locana: (sáns. vaiëòava). ojos tan rojos como el Sol de la mañana (C. 1º, Cap. 9, V. 24).

aruòa-locanam: (sáns. vaiëòava). con ojos rojizos (C. 6º, Cap. 16, V. 30).

aruòa-mûrdha-jam: (sáns. vaiëòava). cuyo cabello tenía el color del cobre (C. 10º, Cap. 6, V. 15-17).

Arunan. 1. The red or rosy. 2. The name of a great sage who was the father of the famous Uddalaka. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

aruòa-oëùha. labios rosados como el Sol naciente (C. 4º, Cap. 8, V. 46).

aruòa-rasa-udena: (sáns. vaiëòava). por jugo rojizo (C. 5º, Cap. 16, V. 17).

aruòa-viäada: (sáns. vaiëòava). color rosa brillante (C. 5º, Cap. 25, V. 4).

aruòa-yojitâì: (sáns. vaiëòava). uncidos por Aruòadeva (C. 5º, Cap. 21, V. 15).

Arunadeva:

aruòaì: (sáns. vaiëòava). Aruòa (C. 6º, Cap. 6, V. 29-31).

aruòaì: (sáns. vaiëòava). el semidiós llamado Aruòa (C. 5º, Cap. 21, V. 16).

aruòaì: (sáns. vaiëòava). rojo (C. 5º, Cap. 2, V. 11).

aruòaiì: (sáns. vaiëòava). con rubíes (C. 4º, Cap. 25, V. 15).

aruòam: (sáns. vaiëòava). rojizas (C. 10º, Cap. 12, V. 20).

aruòâyita: (sáns. vaiëòava). sonrosados (C. 3º, Cap. 28, V. 33).


Aruni (hijo de Brahmâ):

Aruni. The sage Uddalaka, son of Aruna. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

aruòiì. Aruòi (C. 4º, Cap. 8, V. 1).

aruòodâ. Aruòodâ (C. 5º, Cap. 16, V. 17).

Arunodâ: río

aruntudaì: (sáns. vaiëòava). causando tormento (C. 3º, Cap. 19, V. 30).

aruntudâì: (sáns. vaiëòava). con palabras hirientes (C. 4º, Cap. 6, V. 47).

arup

arûpa: (sáns. vaiëòava). sin forma (C. 5º, Cap. 2, V. 10).

arûpâ: (sáns. vaiëòava). sin forma (C. 7º, Cap. 4, V. 24).

ARUPA (sáns.). Sin forma, incorpóreo, lo contrario de rupa.

arûpakasya: (sáns. vaiëòava). de Ti, que no tienes forma material (C. 7º, Cap. 9, V. 47).

ARUPALOKA (sáns.). El mundo sin forma.

ARUPASYA: (sáns. vaiëòava). De aquel que no tiene forma material.

arûpasya: (sáns. vaiëòava). de aquel que no tiene forma material (C. 1º, Cap. 3, V. 30).

arûpâya: (sáns. vaiëòava). que no posee forma material (C. 8º, Cap. 3, V. 8-9).

Arupi: Without form.

ARÚPICO. (sáns.). Desprovisto de forma.

arûpiòaì: (sáns. vaiëòava). aquel que no tiene forma (C. 2º, Cap. 9, V. 26).

arûpiòaì: (sáns. vaiëòava). de aquel que no tiene forma material (C. 3º, Cap. 24, V. 31).

arur

âruroha: (sáns. vaiëòava). ascendió (C. 3º, Cap. 14, V. 6).

âruroha: (sáns. vaiëòava). montó (C. 8º, Cap. 4, V. 26).

âruroha: (sáns. vaiëòava). se subió (C. 1º, Cap. 10, V. 8).

âruroha: (sáns. vaiëòava). subió (C. 4º, Cap. 12, V. 30).

âruruhe: (sáns. vaiëòava). se elevó (C. 4º, Cap. 21, V. 7).

âruruhe: (sáns. vaiëòava). subió (C. 8º, Cap. 11, V. 16).

âruruhuì: (sáns. vaiëòava). subieron (C. 1º, Cap. 11, V. 24).

Aruruhuì: Subieron.

ârurukëamâòaì: (sáns. vaiëòava). deseando ascender (C. 5º, Cap. 14, V. 18).

ârurukëantam: (sáns. vaiëòava). tratando de subirse (C. 4º, Cap. 8, V. 9).

ârurukëantam: (sáns. vaiëòava). tratando de subirse a él (C. 4º, Cap. 8, V. 67).

ârurukëanti: (sáns. vaiëòava). las personas que desean venir a los sistemas planetarios superiores (C. 8º, Cap. 11, V. 5).

ârurukëet: (sáns. vaiëòava). puede aspirar a alcanzar (C. 4º, Cap. 12, V. 43).

A:,,x::ðH - (ârurukëoì: (sáns. vaiëòava). who has just begun yoga

arurukëuì: (sáns. vaiëòava). aquel que aspira a alcanzar (C. 3º, Cap. 31, V. 39).

ârurukëuì: (sáns. vaiëòava). quien desea subir (C. 5º, Cap. 13, V. 8).

Arusas. Agni's horses. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Arusha. 1. Red 2. A red horse. 3. In the Rigveda the red horses or mares of the sun or of fire. 4. The rising sun. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

arv

arvâcîna: (sáns. vaiëòava). recientes (C. 6º, Cap. 9, V. 36).

arvâcîna: (sáns. vaiëòava). en ese lado (C. 5º, Cap. 20, V. 30).

arvâcînaì: (sáns. vaiëòava). persona que aparece después (C. 6º, Cap. 9, V. 32).

arvâcînân: (sáns. vaiëòava). difundiendo por (C. 5º, Cap. 20, V. 37).

arvâk: (sáns. vaiëòava). anunciará (C. 1º, Cap. 13, V. 28).

arvâk: (sáns. vaiëòava). de los necios y sinvergüenzas (C. 4º, Cap. 29, V. 14).

arvâk: (sáns. vaiëòava). externamente (C. 10º, Cap. 13, V. 58).

arvâk: (sáns. vaiëòava). hacia abajo (C. 3º, Cap. 10, V. 26).

arvâk: (sáns. vaiëòava). la humanidad reciente (C. 3º, Cap. 2, V. 13).

arvâk-gataì: (sáns. vaiëòava). a pesar de entrar (C. 3º, Cap. 8, V. 19).

arvâk-vèttayaì: (sáns. vaiëòava). más allá de las actividades de la mente (C. 4º, Cap. 7, V. 24).

arvâktanâbhiì: (sáns. vaiëòava). que no llegan hasta, o que son del mundo material (C. 5º, Cap. 3, V. 4-5).

arvâktanayâ: (sáns. vaiëòava). apartarse de los principios eternos de la religión védica (C. 5º, Cap. 6, V. 11).

Arvan. A horse. One of the horses of the moon. A fabulous animal, half-horse, half-bird, on which the Daityas are supposed to ride. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

arvasvam. todo (C. 8º, Cap. 19, V. 33).

Arvavasu. See Raibhya. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

ary

Arya. 1. A learned person. 2. See Aryan. 3. When the word begins with a long a, it is the name of the male offspring of the mating of Shiva and Vishnu (Vishnu in the form of Mohini, the Enchantress). Arya became known as Ayyappan in later mythology. See Ayyappan. 4. The noble, great, or excellent. 5. The truthful. 6. A term used by the queens to address their husbands. 7. A female spirit from the Vanaparva of the Mahabharata, perhaps a Matrika, that serves an inauspicious function and is described as being fierce and a threat to young children and pregnant women. Arya was born from the child Karttikeya (with a host of others), when Indra struck him with his thunderbolt. The group of goddesses were adopted by Karttikeya as his mothers. For further details see Vinata. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

A:y:ü (ârya: (sáns. vaiëòava). wise man A:y:aü (âryâ: (sáns. vaiëòava). (f) a respected woman

arya: (sáns. vaiëòava). ¡oh, Señor! (C. 4º, Cap. 9, V. 17).

ârya: (sáns. vaiëòava). ¡oh, gran alma! (C. 4º, Cap. 28, V. 54).

ârya. ¡oh, noble! (C. 8º, Cap. 18, V. 29).

ârya: (sáns. vaiëòava). civilización progresiva (C. 1º, Cap. 18, V. 45).

ârya: (sáns. vaiëòava). de los justos (C. 3º, Cap. 15, V. 37).

ârya: (sáns. vaiëòava). de personas avanzadas y con experiencia (C. 7º, Cap. 5, V. 50).

Ârya: (sáns. vaiëòava). “Nobles”. De esta forma denominaban los autores de los textos védicos a los miembros de las tres castas superiores.

ARYA (sáns.). Teo. Aria. Véase: LA QUINTA RAZA RAÍZ.

ARYA. (sáns.). Elegidos. En su etapa común, las tribus indoiranias se daban a sí mismas un nombre significativo: "hombre-noble", airya en avéstico y arya en sánscrito.

Ârya: The best ( referring to the Lord Jineshwar, the one desirous of Moksh, and as well as to all who reside in the Arya land).

Ârya âchar: Good actions or behaviors : Piety, Truth,Forgiveness etc .

Arya: sociedad

ârya-aôghriì: (sáns. vaiëòava). a los pies de loto de grandes personas (C. 7º, Cap. 4, V. 31-32).

Aryabhata. The earliest known Hindu writer on algebra, and, according to some authorities, "if not the inventor, the improver of that analysis." He was born, according to his own account at Kusumapura (Patna), in CE 476, and composed his first astronomical work at the early age of twenty-three. His larger work, the Arya Siddhanta, was produced at an older age. He is probably the Andubarius of the cronicon Pascale, and the Arjabahr of the Arabs. Two of his works, the Dasagitisutra and Aryashtasata, have been edited under the title of Aryabhatiya. There is another and later astronomer of the same name, distinguished as Laghu Aryabhata, i.e., Aryabhata the Less. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

ARYABHATTA ó ARJABAHR. Biog. Matemático y astrónomo indio, n. en Pataliputra (Ciudad de las flores), capital entonces de un imperio fundado por Candragupta, después de la muerte de Alejandro Magno, en el 476 de nuestra era. Es el escritor de álgebra más antiguo que se conoce. Los conocimientos de este matemático provienen en gran parte del estudio de los sabios griegos; sus obras resultaran casi ininteligibles para nosotros sino poseyéramos las de sus comentarista Paramadisvara. Su libro Aryabhatuyam fue publicado en sánscrito por Kern (Leiden 1874); la segunda parte, Elementos de cálculo, la tradujo al francés y publicó Len Rodet (París, 1879); contiene el libro (escrito en verso) cuatro partes, en las que se ocupa el autor en las Harmonías celestes, de Elementos de cálculo, Del tiempo y sus medidas y de las esferas. Aryabhatta conocía la resolución de la ecuación de segundo grado, de que algunos le consideran inventor; las sumas de algunas series, como, por ejemplo, la de los "n" primeros números enteros y la de sus cubos; atribuyéndole algunos la numeración decimal; construyó una tabla de senos en la que los arcos van de 3 + 3/4 º en 3 + 3/4º , e indicó el medio de resolver por enteros las ecuaciones indeterminadas de primer grado con dos incógnitas. Sus conocimientos en análisis y en trigonometría parecen haber sido muy completos.

Ârya desh: The best land where one can mediate on the Atma, progress in Self-knowledge.

âryaì: (sáns. vaiëòava). respetable (C. 1º, Cap. 15, V. 9).

âryâì: (sáns. vaiëòava). aquellos que son avanzados en la civilización (C. 6º, Cap. 16, V. 43).

âryâì: (sáns. vaiëòava). ¡oh, respetables personas! (C. 4º, Cap. 21, V. 43).

âryâì: (sáns. vaiëòava). las personas de civilización avanzada (C. 5º, Cap. 8, V. 10).

âryâì: (sáns. vaiëòava). los que son avanzados en el conocimiento espiritual (C. 4º, Cap. 30, V. 39-40).

âryâì: (sáns. vaiëòava). los que son avanzados en la vida espiritual, los superiores dignos de respeto (C. 5º, Cap. 5, V. 19).

âryâì: (sáns. vaiëòava). mis hermanos mayores (C. 9º, Cap. 4, V. 2).

âryâì. âryas (C. 3º, Cap. 33, V. 7).

Aryaka. 1. The noble, great, or excellent. 2. The truthful. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

âryakâ. Aryakâ (C. 5º, Cap. 20, V. 21).

Ãryakâ: río

Aryaka:

âryakasya. de Âryaka (C. 8º, Cap. 13, V. 26).

Aryakumara. (arya "noble" + kumara "boy") A noble prince or youth. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

ârya-lakëaòa-äîla-vratâya. que posee todas las buenas cualidades de las personalidades avanzadas (C. 5º, Cap. 19, V. 3).

Ay:üm:a (aryamâ: (sáns. vaiëòava). Aryama

aryamâ: (sáns. vaiëòava). Aryamâ (C. 1º, Cap. 13, V. 15).

Aryamâ—the demigod in charge of Pitèloka, the planet where qualified departed ancestors reside.

aryamâ: (sáns. vaiëòava). Aryamâ, el principal habitante de Hiraòmaya-varëa (C. 5º, Cap. 18, V. 29).

Aryamâ:

Aryama. One of the Adityas. Aryama commonly accompanies Mitra and Varuna when they are invoked. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

ârya-manîëayâ. por la inteligencia de devotos avanzados (C. 5º, Cap. 13, V. 26).

ARYAMAN. (sáns). Literalmente, "hospitalario." Uno de los dioses soberanos, los Adityas.

ARYAMAN. Se identifica con el Sol, presidía el crepúsculo. // 1. Uno de los Aditya; el Señor de toda aspiración y esfuerzo hacia el mejoramiento espiritual. 2. Las fuerzas pujantes de la Verdad; la luz de la conciencia divina, en cuanto opera como fuerza.

Aryaman. 1. A bosom friend. 2. Chief of the Pitris. 3. One of the twelve Adityas that presides over the sun and the eyes. Aryaman is invoked in the Shanti (peace) Mantra. 4. One of the Vishvedevas. 5. The aspiring forces of Truth, the light of divine consciousness, which acts as a force. 5. The Sun-God. 6. The possessor of greatness. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Aryaman: (sáns. vaiëòava). Uno de los Âdityas. Antepasado de los Ârya.

aryamaòaì: (sáns. vaiëòava). tan poderoso como el Sol (C. 1º, Cap. 18, V. 23).

Aryamarga. (arya "noble" + marga "path") The path of the great or the noble ones. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Aryamishra. (arya "noble" + mishra "mixed") Mixed or blended with the great ones. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

aryamòâ. con Aryamâ, el dios de Pit loka (C. 4º, Cap. 18, V. 18).

aryamòaì: (sáns. vaiëòava). de Aryamâ (C. 6º, Cap. 6, V. 42).

aryamòaì: (sáns. vaiëòava). del Sol (C. 3º, Cap. 32, V. 20).

ârya-sammataì: (sáns. vaiëòava). cuyas actividades cuentan con la aprobación de hombres civilizados (C. 7º, Cap. 13, V. 21).

ârya-saôgame: (sáns. vaiëòava). en compañía de devotos avanzados (C. 4º, Cap. 20, V. 26).

ârya-saôgena: (sáns. vaiëòava). con compañía de personas santas (C. 3º, Cap. 29, V. 18).

Arya Siddhanta. The system of astronomy founded by Aryabhata in his work bearing this name. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Aryastava. A hymn to Devi in the Harivamsha. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Ãryas védicos: civilización

Aryavan. One who possesses greatness. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Aryavarta. The land of the Aryas. According to Manu the tract between the Himalaya and the Vindhya ranges, from the eastern to the western sea. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Ãryavarta:

âryâvartam. la región de Âryâvarta (C. 9º, Cap. 16, V. 21-22).

âryâvarte: (sáns. vaiëòava). en el lugar llamado Âryâvarta, entre los Himalayas y las montañas Vindhya (C. 9º, Cap. 6, V. 5).

Ârya vichâr: Thoughts and realization about the permanence of the soul and obstructing karmas.

as

. “Obtener.”

AS:Î (aä: (sáns. vaiëòava). to obtain, accomplish A:s:Î (âs: (sáns. vaiëòava). to sit

asa

A:S:a (âäâ: (sáns. vaiëòava). desire

âsa: (sáns. vaiëòava). aparecí (C. 10º, Cap. 3, V. 42).

âsa: (sáns. vaiëòava). se convirtió (C. 2º, Cap. 7, V. 10).

âsa: (sáns. vaiëòava). se ocupó (C. 10º, Cap. 7, V. 19).

âsa: (sáns. vaiëòava). apareció (C. 2º, Cap. 7, V. 11).

âsa: (sáns. vaiëòava). estaba (C. 4º, Cap. 4, V. 1).

âsa: (sáns. vaiëòava). estaba allí (C. 3º, Cap. 5, V. 23).

âsa: (sáns. vaiëòava). fueron (C. 7º, Cap. 8, V. 36).

âsa: (sáns. vaiëòava). había (C. 8º, Cap. 15, V. 5).

âsa: (sáns. vaiëòava). hizo posible (C. 5º, Cap. 5, V. 4).

âsa: (sáns. vaiëòava). hubo (C. 3º, Cap. 1, V. 3).

âsa: (sáns. vaiëòava). llegó a ser (C. 6º, Cap. 13, V. 21).

âsa: (sáns. vaiëòava). nació (C. 9º, Cap. 1, V. 11-12).

Asa-bandha:

ASACIENOS: Geog ant. Pueblo de la India, cuyos habitantes hirieron de un flechazo a Alejandro Magno en el sitio de Massaca.

âsadat: (sáns. vaiëòava). Se acercó al demonio (C. 10º, Cap. 11, V. 42).

Asadbhih:

âsâdita: (sáns. vaiëòava). dispuesto (C. 5º, Cap. 8, V. 22).

âsâdita: (sáns. vaiëòava). ocupado en esa forma (C. 3º, Cap. 8, V. 12).

âsâdita: (sáns. vaiëòava). habiendo tomado (C. 3º, Cap. 18, V. 3).

âsâditaì: (sáns. vaiëòava). obtenido (C. 5º, Cap. 26, V. 8).

âsâditaì: (sáns. vaiëòava). ahora logrado (C. 3º, Cap. 4, V. 12).

âsâditaì: (sáns. vaiëòava). ha venido (C. 3º, Cap. 18, V. 28).

âsâditam: (sáns. vaiëòava). alcanzado (C. 5º, Cap. 6, V. 17).

âsâditam: (sáns. vaiëòava). obtenida (C. 3º, Cap. 30, V. 32).

âsâditam: (sáns. vaiëòava). ocasionado (C. 5º, Cap. 5, V. 14).

âsâditâni: (sáns. vaiëòava). reunidas (C. 4º, Cap. 13, V. 27).

âsajjata: (sáns. vaiëòava). atacó (C. 7º, Cap. 8, V. 27).

âsakta: (sáns. vaiëòava). adictos (C. 3º, Cap. 32, V. 16).

âsakta: (sáns. vaiëòava). apegada (C. 4º, Cap. 27, V. 12).

âsakta: (sáns. vaiëòava). apegado (C. 4º, Cap. 25, V. 3).

âsakta: (sáns. vaiëòava). demasiado apegado (C. 9º, Cap. 22, V. 21-24).

âsaktasya: (sáns. vaiëòava). de aquel que está apegado (C. 1º, Cap. 6, V. 27).

asa-patnî: (sáns. vaiëòava). no tengo co-esposas (C. 9º, Cap. 23, V. 37).

asab

asabhyaì: (sáns. vaiëòava). indigno de sentarse en la asamblea (C. 3º, Cap. 18, V. 12).

asabhyaì: (sáns. vaiëòava). que no es en absoluto civilizado (asura significa «incivilizado», y sura significa «civilizado») (C. 10º, Cap. 3, V. 22).

asad

A:s:ady: (âsâdaya: (sáns. vaiëòava). (causative of â+sad) resort to

asadbhiì: (sáns. vaiëòava). con el deshonesto (C. 3º, Cap. 31, V. 32).

asadbhiì: (sáns. vaiëòava). con la compañía de personas indeseables (C. 10º, Cap. 10, V. 18).

asadbhiì: (sáns. vaiëòava). por los infieles (C. 1º, Cap. 15, V. 20).

asadbhiì: (sáns. vaiëòava). por los materialistas (C. 1º, Cap. 15, V. 47-48).

asadbhiì: (sáns. vaiëòava). por no devotos (C. 4º, Cap. 18, V. 6).

asadbhiì: (sáns. vaiëòava). con el deshonesto (C. 3º, Cap. 31, V. 32).

asâdhavaì: (sáns. vaiëòava). personas deshonestas (C. 7º, Cap. 5, V. 27).

asadhrîcînam iva: (sáns. vaiëòava). no correcto, como si no entendiese nada (C. 5º, Cap. 9, V. 5).

asâdhu: (sáns. vaiëòava). deshonesta (C. 7º, Cap. 9, V. 39).

asâdhu: (sáns. vaiëòava). irrespetuoso (C. 6º, Cap. 7, V. 11).

asâdhu: (sáns. vaiëòava). malhechores deshonestos (C. 1º, Cap. 17, V. 14).

asâdhu: (sáns. vaiëòava). malvados (C. 4º, Cap. 14, V. 17).

asâdhu: (sáns. vaiëòava). no bueno (C. 5º, Cap. 1, V. 37).

asâdhu: (sáns. vaiëòava). no muy bueno (C. 7º, Cap. 8, V. 26).

asâdhu: (sáns. vaiëòava). una falta de honestidad (C. 6º, Cap. 5, V. 36).

asâdhu-maryâdaì: (sáns. vaiëòava). que no respeta debidamente a los testigos superiores (C. 5º, Cap. 14, V. 9).

asâdhu-uktaì: (sáns. vaiëòava). insultos (C. 7º, Cap. 5, V. 45).

asâdhu-uktam: (sáns. vaiëòava). palabras inadecuadas (C. 6º, Cap. 17, V. 24).

asâdhu-vâdaì: (sáns. vaiëòava). culpa (C. 3º, Cap. 16, V. 5).

asâdhu-vâdât: (sáns. vaiëòava). de perder el buen nombre (C. 8º, Cap. 22, V. 3).

asâdhuì: (sáns. vaiëòava). muy incivilizado y deshonesto (C. 7º, Cap. 8, V. 45).

asâdhuì: (sáns. vaiëòava). nada amable (C. 8º, Cap. 4, V. 10).

asâdhuì: (sáns. vaiëòava). siendo muy cruel (C. 4º, Cap. 13, V. 40).

asâdhubhiù: (sáns. vaiëòava). por los no devotos (C. 3º, Cap. 19, V. 36).

asâdhubhiì: (sáns. vaiëòava). por los herejes (C. 1º, Cap. 17, V. 10-11).

asâdhubhiì: (sáns. vaiëòava). por los herejes (C. 1º, Cap. 17, V. 10-11).

asâdhûn: (sáns. vaiëòava). deshonestos (C. 3º, Cap. 1, V. 6).

as?dhuëu: (sáns. vaiëòava). malvados (C. 3º, Cap. 31, V. 34).

asâdhuëu: (sáns. vaiëòava). para los delincuentes (C. 4º, Cap. 16, V. 18).

asâdhvî. infiel (C. 3º, Cap. 2, V. 23).

As:dá\:i (asadèëî: (sáns. vaiëòava). unfit

A:s:a½
(âsâdya:
(sáns. vaiëòava). attaining

âsâdya: (sáns. vaiëòava). acercándose a los cadáveres de sus esposos (C. 8º, Cap. 17, V. 14).

âsâdya: (sáns. vaiëòava). acercarse (C. 4º, Cap. 9, V. 42-43).

âsâdya: (sáns. vaiëòava). acercarse (C. 8º, Cap. 10, V. 35).

âsâdya: (sáns. vaiëòava). al acercarse (C. 10º, Cap. 11, V. 56).

âsâdya: (sáns. vaiëòava). al llegar (C. 9º, Cap. 18, V. 8).

âsâdya: (sáns. vaiëòava). alcanzar (C. 6º, Cap. 12, V. 4).

âsâdya: (sáns. vaiëòava). arrestó (C. 1º, Cap. 7, V. 33).

âsâdya: (sáns. vaiëòava). atacando (C. 3º, Cap. 18, V. 14).

âsâdya: (sáns. vaiëòava). después de su encuentro (C. 4º, Cap. 30, V. 2).

âsâdya: (sáns. vaiëòava). disfrutar (C. 9º, Cap. 14, V. 20).

âsâdya: (sáns. vaiëòava). estando confrontado con (C. 1º, Cap. 8, V. 15).

âsâdya: (sáns. vaiëòava). experimentar (C. 5º, Cap. 14, V. 15).

âsâdya: (sáns. vaiëòava). fue hasta donde estaba el rey Indra (C. 8º, Cap. 11, V. 14).

âsâdya: (sáns. vaiëòava). haber ido a ver (C. 4º, Cap. 27, V. 23).

âsâdya: (sáns. vaiëòava). haberse acercado (C. 4º, Cap. 30, V. 32).

âsâdya: (sáns. vaiëòava). habiendo obtenido (C. 3º, Cap. 6, V. 5).

âsâdya: (sáns. vaiëòava). llegando (C. 3º, Cap. 4, V. 32).

âsâdya: (sáns. vaiëòava). llegar hasta (C. 4º, Cap. 28, V. 45).

âsâdya: (sáns. vaiëòava). obtener (C. 5º, Cap. 5, V. 7).

âsâdya: (sáns. vaiëòava). presentándose ante ella (C. 10º, Cap. 9, V. 4).

âsâdya: (sáns. vaiëòava). sintiendo (C. 5º, Cap. 13, V. 6).

âsâdya: (sáns. vaiëòava). yendo (C. 9º, Cap. 16, V. 14).

asah

âäâì: (sáns. vaiëòava). las direcciones (C. 10º, Cap. 7, V. 35-36).

asahantaì: (sáns. vaiëòava). no pudiendo consentir (C. 4º, Cap. 10, V. 7).

asahantî: (sáns. vaiëòava). siendo insoportable para ella (C. 1º, Cap. 7, V. 43).

asahantî: (sáns. vaiëòava). siendo insoportable para ella (C. 1º, Cap. 7, V. 43).

asahat: (sáns. vaiëòava). padeció (C. 6º, Cap. 13, V. 11).

asahiëòubhiì: (sáns. vaiëòava). intolerantes (C. 4º, Cap. 9, V. 32).

asahya: (sáns. vaiëòava). formidables (C. 8º, Cap. 3, V. 28).

asahya: (sáns. vaiëòava). insoportable (C. 3º, Cap. 13, V. 32).

asahya-tejaì: (sáns. vaiëòava). brillo deslumbrante (C. 3º, Cap. 28, V. 27).

asahya- tejasam: (sáns. vaiëòava). con una refulgencia insoportable (C. 4º, Cap. 5, V. 11).

asahya-vikramam: (sáns. vaiëòava). muy poderoso (C. 3º, Cap. 19, V. 31).

asahyam: (sáns. vaiëòava). insoportable (C. 8º, Cap. 7, V. 19).

asahyam: (sáns. vaiëòava). intolerable (C. 2º, Cap. 7, V. 7).

asai

aäaivam: (sáns. vaiëòava). no auspicioso (C. 3º, Cap. 1, V. 13).

asaj

asajjata: (sáns. vaiëòava). atrapada (C. 7º, Cap. 2, V. 52).

asajjata: (sáns. vaiëòava). se sintió atraído (C. 4º, Cap. 22, V. 52).

asajjamânâì: (sáns. vaiëòava). sin sentirse muy atraídos (C. 3º, Cap. 15, V. 27).

asak

aäakan: (sáns. vaiëòava). capaces (C. 7º, Cap. 9, V. 1).

aäakan: (sáns. vaiëòava). pudieron (C. 8º, Cap. 2, V. 28).

asakan: (sáns. vaiëòava). pudieron (C. 3º, Cap. 26, V. 62).

aäakat: (sáns. vaiëòava). fue capaz (C. 6º, Cap. 4, V. 41).

aäakat. pudo (C. 4º, Cap. 20, V. 21).

aäaknot. logró (C. 9º, Cap. 11, V. 16).

aäaknot: (sáns. vaiëòava). pudo (C. 4º, Cap. 7, V. 11).

aäaknot: (sáns. vaiëòava). ser capaz (C. 1º, Cap. 15, V. 2).

aäaknot: (sáns. vaiëòava). tuvo éxito (C. 9º, Cap. 9, V. 1).

aäaknuvan: (sáns. vaiëòava). no pudiendo soportar (C. 3º, Cap. 22, V. 25).

asakèt: (sáns. vaiëòava). constantemente (C. 1º, Cap. 5, V. 36).

asakèt: (sáns. vaiëòava). continuamente (C. 1º, Cap. 8, V. 42).

asakèt: (sáns. vaiëòava). muchas veces (C. 5º, Cap. 26, V. 35).

asakèt: (sáns. vaiëòava). plenamente satisfechos (C. 1º, Cap. 7, V. 25).

asakèt: (sáns. vaiëòava). repetidamente (C. 7º, Cap. 1, V. 19).

asakèt: (sáns. vaiëòava). siempre (C. 4º, Cap. 29, V. 78).

asakèt: (sáns. vaiëòava). sin cesar, continuamente (C. 9º, Cap. 19, V. 18).

asakèt: (sáns. vaiëòava). una y otra vez (C. 3º, Cap. 19, V. 19).

A:s:Vt: (âsakta: (sáns. vaiëòava). attached

Âsakta: One with attachment.

asakta: (sáns. vaiëòava). a la Persona Suprema, que está desapegado (C. 5º, Cap. 19, V. 12).

As:Vt: (asakta: (sáns. vaiëòava). unattached AS:Vt: (aäakta: (sáns. vaiëòava). weak As:Vt:b:Øe¹H - (asaktabuddhiì: (sáns. vaiëòava). having unattached intelligence As:Vt:H - asaktaì: (sáns. vaiëòava). without attachment AS:Vt:H - aäaktaì: (sáns. vaiëòava). unable

aäaktaì: (sáns. vaiëòava). incapaz (C. 3º, Cap. 30, V. 22).

aäaktaì: (sáns. vaiëòava). sin lograr traer el Ganges al mundo material (C. 9º, Cap. 9, V. 2).

asaktaì: (sáns. vaiëòava). sin estar apegado (C. 3º, Cap. 3, V. 19).

asaktaiì: (sáns. vaiëòava). liberados (C. 4º, Cap. 7, V. 29).

As:Vt:ö (asaktaê:
(sáns. vaiëòava). without attraction A:s:Vt:m:n:aH - (âsaktamanâì: (sáns. vaiëòava). mind attached As:Vt:atm:a (asaktâtmâ: (sáns. vaiëòava). one who is not attached

Âsakti: Strong Attachment; Covetuos cleavage; Weakness.

Asakti. (a "without" + sakti "attachment") Non-attachment, which is the thirteenth of the twenty means to knowledge as listed in the Bhagavad Gita. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Asakti. apego. Se refiere especialmente al apego por el Señor y por Sus asociados eternos. El asakti tiene lugar cuando la atracción de la persona por el bhajana la conduce a un apego directo y profundo por la persona que es el objeto de ese bhajana. Es el sexto estado en el desarrollo de la enredadera del bhakti y se despierta cuando madura el ruci por el bhajana.

asakti: apego al servicio de K??òa.

Asakti: Mental disability.

As:eVt:H - asaktiì: (sáns. vaiëòava). being without attachment

asama

A:s:ö (âsaê:

(sáns. vaiëòava). exist

âsâm: (sáns. vaiëòava). de éstas (C. 4º, Cap. 25, V. 29).

âsâm: (sáns. vaiëòava). de todas las mujeres (que fueron raptadas) (C. 7º, Cap. 8, V. 47).

âsâm: (sáns. vaiëòava). todas esas (C. 3º, Cap. 3, V. 8).

âsâm: (sáns. vaiëòava). todas estas entidades vivientes (C. 8º, Cap. 7, V. 38).

âsam: (sáns. vaiëòava). era (C. 3º, Cap. 31, V. 19).

âsam: (sáns. vaiëòava). existía (C. 2º, Cap. 9, V. 33).

âsam: (sáns. vaiëòava). me manifesté (C. 3º, Cap. 9, V. 21).

âsam: (sáns. vaiëòava). nací (C. 2º, Cap. 6, V. 23).

âsam: (sáns. vaiëòava). nacido (C. 3º, Cap. 13, V. 17).

âsam: (sáns. vaiëòava). tuve esposas (C. 9º, Cap. 6, V. 52).

AS:m:H - aäamaì: (sáns. vaiëòava). uncontrollable

asamaiì: (sáns. vaiëòava). por iguales (C. 1º, Cap. 14, V. 42).

Asamaksam:

asamakëam. indefensa (C. 9º, Cap. 10, V. 11).

asamakëam: (sáns. vaiëòava). indefensa por Mi ausencia (C. 9º, Cap. 10, V. 22).

Asamanjas. Son of Sagara and Keshini. He was a wild and wicked young man, and was abandoned by his father, but succeeded him as king; according to the Harivansha, he was afterwards famous for valor under the name of Pancajana. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

asamanjasam. impropio o contrario a las Escrituras védicas (C. 5º, Cap. 6, V. 9).

Asamanya—a king of the solar dynasty, son of Sagara, known for his cruelty.

Asamañjasa (hijo de Sagara):

asamañjasaì: (sáns. vaiëòava). cuyo nombre era Asamañjasa (C. 9º, Cap. 8, V. 14).

asamañjasaì: (sáns. vaiëòava). el hijo de Sagara Mahârâja (C. 9º, Cap. 8, V. 15-16).

asamañjasaì: (sáns. vaiëòava). no digno de confianza (C. 7º, Cap. 5, V. 36).

asamañjasam: (sáns. vaiëòava). muy perturbador (C. 9º, Cap. 8, V. 15-16).

asamâptasya: (sáns. vaiëòava). del sacrificio inacabado (C. 4º, Cap. 6, V. 50).

Asamaratha. Matchless air. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

asamâropita-aham-mama-abhimânatvât: (sáns. vaiëòava). de no aceptar el erróneo concepto de «yo y mío» (C. 5º, Cap. 5, V. 30).

As:m:T:üH - (asamarthaì: (sáns. vaiëòava). unable

asamarthâni: (sáns. vaiëòava). incapaces (C. 3º, Cap. 20, V. 14).

Asamati. Probably the name of a king. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

asamaveta-rûpam: (sáns. vaiëòava). de forma incompleta (C. 5º, Cap. 9, V. 5).

aäamayat: (sáns. vaiëòava). se tranquilizó (C. 3º, Cap. 4, V. 23).

asamaye: (sáns. vaiëòava). en el momento menos adecuado (C. 10º, Cap. 8, V. 29).

asamb

asambhavaì: (sáns. vaiëòava). libre del nacimiento y la muerte (C. 1º, Cap. 15, V. 31).

asambhavât: (sáns. vaiëòava). por no ocurrir (C. 3º, Cap. 33, V. 28).

asambhavâya: (sáns. vaiëòava). el cese de la infelicidad subsiguiente (C. 2º, Cap. 4, V. 13).

asambhâvita-deha-abhimânaì: (sáns. vaiëòava). no identificado con el cuerpo (C. 5º, Cap. 9, V. 9-10).

asambhramaì: (sáns. vaiëòava). falta de perplejidad (C. 5º, Cap. 9, V. 20).

asambhrântâì: (sáns. vaiëòava). sin temor (C. 6º, Cap. 10, V. 19-22).

ASAMBHUTI. (sáns. Svami Prabhupáda). La palabra sánscrita Asambhuti se refiere a los que no tienen una existencia independiente. Siendo Sambhuti la Personalidad Absoluta de Dios, quien es absolutamente independiente de todo.

âsâê cakâra: (sáns. vaiëòava). situado (C. 8º, Cap. 5, V. 29).

asame

asametya: (sáns. vaiëòava). sin combinación (C. 3º, Cap. 6, V. 1).

asamh

asaêhatya: (sáns. vaiëòava). sin haberse mezclado (C. 3º, Cap. 26, V. 50).

Asamkhyeya. Indescribable. Shiva's 1051 st name as listed in the Shiva Sahasranama. See the Lingapurana Part II, Chapter 98. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

asamm

asammata-vèttînâm: (sáns. vaiëòava). sin ser muy favorecidas (C. 6º, Cap. 14, V. 42).

asammatam: (sáns. vaiëòava). no muy atractivo (C. 9º, Cap. 3, V. 20).

asammatam: (sáns. vaiëòava). sin la aprobación de (C. 4º, Cap. 14, V. 2).

asammatâm. inaceptable (C. 4º, Cap. 27, V. 28).

asammate. abominable (C. 3º, Cap. 31, V. 5).

asammitam. ilimitado (C. 8º, Cap. 24, V. 23).

As:mm::ðhH - (asammohaì: (sáns. vaiëòava). freedom from doubt As:mm:ÜZH - (asammûàhaì: (sáns. vaiëòava). undeluded As:mm:ÜZaH - (asammûàhâì: (sáns. vaiëòava). unbewildered

Asamordhva: Nombre dado a Kèëòa que significa el sin igual. Nadie es igual ni más grande que Él.

ASAMORDHVA:

(sáns. vaiëòava). Dios es asamordhva, nadie puede ser igual, ni más grande que Él.

Asamordhva. (Sáns.). Nombre dado a Kèëòa que significa el sin igual. Nadie es igual ni más grande que Él.

asamp

ASAMPANNAH: (sáns. vaiëòava). Carente de.

asampannaì: (sáns. vaiëòava). carente de (C. 1º, Cap. 4, V. 30).

asamparâya: (sáns. vaiëòava). sin conocimiento de la siguiente vida (C. 4º, Cap. 25, V. 38).

ASAMPATTARUPA. (sáns.). Los sentidos que no se ponen en contacto con los objetos (vista y oído).

As:m)wat: (asamprajñâta: (sáns. vaiëòava). unconscious samadhi

ASAMPRAJÑATA-SAMADHI. (sáns., hind.). m. Véase Samprajñata-samádhi.

asampramâdena: (sáns. vaiëòava). por no confundirse (C. 5º, Cap. 5, V. 10-13).

asamprâpta: (sáns. vaiëòava). mal recibido (C. 1º, Cap. 18, V. 28).

asamprâptân: (sáns. vaiëòava). sin haber recibido las flechas enemigas (C. 8º, Cap. 10, V. 42).

asâmpratam: (sáns. vaiëòava). sin etiqueta de ningún tipo (C. 9º, Cap. 18, V. 11).

asamr

asaêroham: (sáns. vaiëòava). que no surjan (C. 7º, Cap. 10, V. 7).

asams

asaêsaktaì: (sáns. vaiëòava). estando desapegada (C. 4º, Cap. 20, V. 6).

âäaêsamânaì: (sáns. vaiëòava). con la mente en duda (C. 1º, Cap. 13, V. 33).

âäaêsamânaì: (sáns. vaiëòava). dudando (C. 5º, Cap. 8, V. 12).

âäaêsan: (sáns. vaiëòava). alabaron (C. 4º, Cap. 10, V. 9).

âäaêsan: (sáns. vaiëòava). dando ánimos para (C. 4º, Cap. 10, V. 29).

âäaêsate. expande (C. 5º, Cap. 22, V. 13).

As:öS:y:H - asaêäayaì: (sáns. vaiëòava). beyond a doubt

asaêäayam: (sáns. vaiëòava). sin la menor duda (pues había sido hablada por el Señor Supremo) (C. 8º, Cap. 24, V. 56).

As:öS:y:ö (asaêäayaê:
(sáns. vaiëòava). undoubtedly

asaêskètam: (sáns. vaiëòava). sin pulir (C. 3º, Cap. 21, V. 45-47).

asaêsètiì: (sáns. vaiëòava). fin del ciclo de nacimientos y muertes (C. 6º, Cap. 1, V. 1).

Asamsrishta. Unjoined. Shiva's 664 th name as listed in the Shiva Sahasranama. See the Lingapurana Part II, Chapter 98. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

asamv

asaêvibhajya: (sáns. vaiëòava). sin compartir (C. 5º, Cap. 26, V. 18).

asaêvidaì: (sáns. vaiëòava). que no tienen conocimiento completo (C. 9º, Cap. 11, V. 10).

asaêvîtâ: (sáns. vaiëòava). sin ir cubierta (C. 6º, Cap. 18, V. 50).

asaêvîtaì: (sáns. vaiëòava). desnudo (C. 5º, Cap. 6, V. 7).

asaêvèta-artham: (sáns. vaiëòava). tal como es (C. 1º, Cap. 18, V. 17).

asaêvyavahitam: (sáns. vaiëòava). sin intervención de la energía ilusoria (C. 5º, Cap. 6, V. 6).

asamy

asâmya: (sáns. vaiëòava). inconmensurable (C. 1º, Cap. 18, V. 20).

asâmya: (sáns. vaiëòava). único (C. 3º, Cap. 2, V. 21).

aäâmyat: (sáns. vaiëòava). dejó de molestar (C. 9º, Cap. 5, V. 12).

As:öy:t:a (asaêyatâ: (sáns. vaiëòava). unbridled

asaêyata-vâk: (sáns. vaiëòava). sin mostrarte reservada (C. 6º, Cap. 18, V. 50).

asaêyattân: (sáns. vaiëòava). que no se esforzaban por luchar (C. 8º, Cap. 6, V. 28).

asaêyuga-vikatthanaiì: (sáns. vaiëòava). vanagloriándose y hablando inútilmente lejos del combate (C. 10º, Cap. 4, V. 36).

asaêyutaì: (sáns. vaiëòava). no mezclado (C. 3º, Cap. 11, V. 1).

asan

asan: (sáns. vaiëòava). que es temporal (C. 5º, Cap. 5, V. 4).

asan: (sáns. vaiëòava). que no existe (C. 7º, Cap. 15, V. 60).

âsan: (sáns. vaiëòava). aparecieron (C. 8º, Cap. 12, V. 33).

âsan: (sáns. vaiëòava). empezaron a existir (C. 3º, Cap. 12, V. 44).

âsan: (sáns. vaiëòava). eran (C. 7º, Cap. 5, V. 41).

âsan: (sáns. vaiëòava). estaban (C. 4º, Cap. 3, V. 4).

âsan: (sáns. vaiëòava). estaban presentes (C. 1º, Cap. 9, V. 5).

âsan: (sáns. vaiëòava). existían (C. 8º, Cap. 12, V. 34).

âsan: (sáns. vaiëòava). existían de esa forma (C. 9º, Cap. 10, V. 52).

âsan: (sáns. vaiëòava). existieron (C. 9º, Cap. 24, V. 10-11).

âsan: (sáns. vaiëòava). fueron (C. 2º, Cap. 6, V. 20).

âsan: (sáns. vaiëòava). fueron adoptados (C. 10º, Cap. 8, V. 13).

âsan: (sáns. vaiëòava). fueron creados (C. 2º, Cap. 10, V. 29).

âsan: (sáns. vaiëòava). fueron posibles (C. 8º, Cap. 5, V. 40).

âsan: (sáns. vaiëòava). había (C. 6º, Cap. 9, V. 1).

âsan: (sáns. vaiëòava). hay (C. 5º, Cap. 11, V. 9).

âsan: (sáns. vaiëòava). hubieron (C. 9º, Cap. 17, V. 1-3).

âsan: (sáns. vaiëòava). hubo (C. 5º, Cap. 1, V. 28).

âsan: (sáns. vaiëòava). ofrecieron (C. 10º, Cap. 6, V. 42).

âsan: (sáns. vaiëòava). pasaron a ser (C. 6º, Cap. 18, V. 72).

âsan: (sáns. vaiëòava). se convirtieron (C. 3º, Cap. 22, V. 29-30).

âsan: (sáns. vaiëòava). se convirtieron en (C. 5º, Cap. 1, V. 31).

âsan: (sáns. vaiëòava). se ha hecho posible (C. 1º, Cap. 14, V. 9).

âsan: (sáns. vaiëòava). se manifestaron (C. 3º, Cap. 12, V. 34).

âsan: (sáns. vaiëòava). se volvieron (C. 10º, Cap. 3, V. 1-5).

âsan: (sáns. vaiëòava). situados (C. 8º, Cap. 10, V. 19-24).

âsan: (sáns. vaiëòava). vinieron al mundo (C. 5º, Cap. 15, V. 5).

asan api: (sáns. vaiëòava). sin existencia (C. 3º, Cap. 7, V. 11).

asana: (sáns. vaiëòava). árboles asana (C. 8º, Cap. 2, V. 9-13).

aäana: (sáns. vaiëòava). aceptando comida (C. 1º, Cap. 16, V. 22).

aäana: (sáns. vaiëòava). hambre (C. 4º, Cap. 29, V. 39-40).

âäana: (sáns. vaiëòava). distintos tipos de comida (C. 7º, Cap. 9, V. 41).

âsana: (sáns. vaiëòava). posturas yóguicas (C. 3º, Cap. 28, V. 5).

âsana: (sáns. vaiëòava). sentados en un asiento (C. 1º, Cap. 15, V. 19).

âsana: (sáns. vaiëòava). ofreciendo un asiento (C. 9º, Cap. 4, V. 36).

âsana: (sáns. vaiëòava). sentándose (C. 1º, Cap. 10, V. 11-12).

âsana: (sáns. vaiëòava). sentarse (C. 3º, Cap. 31, V. 26).

âsanâ: (sáns. vaiëòava). de los asientos (C. 1º, Cap. 11, V. 31).

âsana: (sáns. vaiëòava). asientos (C. 1º, Cap. 13, V. 6).

âsana: (sáns. vaiëòava). de un lugar en que sentarse (C. 5º, Cap. 13, V. 12).

Âsana: Postura de sentarse en la práctica del yoga (4º-2ª).

aäana-âdibhiì: (sáns. vaiëòava). y por darles de comer suntuosamente (C. 10º, Cap. 13, V. 23).

âsana-âdibhiì: (sáns. vaiëòava). ofreciendo un asiento, etc. (C. 1º, Cap. 19, V. 33).

âäana-âdiëu: (sáns. vaiëòava). mientras comía, etc. (C. 5º, Cap. 8, V. 11).

âsana-ardham: (sáns. vaiëòava). asiento semielevado (C. 1º, Cap. 15, V. 12).

âsana-gatam: (sáns. vaiëòava). elevado al trono (C. 4º, Cap. 14, V. 3).

âsanaì: (sáns. vaiëòava). en el asiento de (C. 3º, Cap. 11, V. 32).

aäanaì: (sáns. vaiëòava). comer (C. 4º, Cap. 8, V. 72).

âsanaiì: (sáns. vaiëòava). con árboles âsana (C. 3º, Cap. 21, V. 42-43).

âsanaiì: (sáns. vaiëòava). con asientos (C. 3º, Cap. 23, V. 16).

âsanaiì: (sáns. vaiëòava). por sentarse (C. 7º, Cap. 5, V. 38).

ASANA-JAYA. (sáns., hind.). dominio de la postura. Referido al Hatha-Yoga, capacidad de mantener una posición sin dificultad.

A:s:n:ö (âsanaê: (sáns. vaiëòava). seat

âsanam: (sáns. vaiëòava). el trono (C. 1º, Cap. 17, V. 43-44).

âsanam: (sáns. vaiëòava). el trono del estado (C. 9º, Cap. 10, V. 50).

âsanam: (sáns. vaiëòava). en el asiento (C. 4º, Cap. 28, V. 45).

âsanam: (sáns. vaiëòava). lugar para asentarse (C. 2º, Cap. 2, V. 15).

âsanam: (sáns. vaiëòava). posición en el trono (C. 7º, Cap. 3, V. 13).

âsanam: (sáns. vaiëòava). trono (C. 2º, Cap. 9, V. 17).

âsanam: (sáns. vaiëòava). un asiento (C. 3º, Cap. 28, V. 8).

âsanam: (sáns. vaiëòava). un lugar para sentarse (C. 4º, Cap. 12, V. 17).

âsanân: (sáns. vaiëòava). asientos (C. 4º, Cap. 22, V. 4).

âsanâni: (sáns. vaiëòava). asientos (C. 4º, Cap. 9, V. 61).

âsanâni: (sáns. vaiëòava). sillas y asientos (C. 3º, Cap. 33, V. 16).

Ãsanas: (posturas de sentarse)

A:s:n:sT:m:Î (âsanastham: (sáns. vaiëòava). (lotus like-)posture-stood

âsanât: (sáns. vaiëòava). del trono (C. 6º, Cap. 7, V. 2-8).

aäanayâ: (sáns. vaiëòava). por el hambre (C. 6º, Cap. 14, V. 57).

aäanayaì: (sáns. vaiëòava). rayos (C. 3º, Cap. 17, V. 4).

aäanâyâm: (sáns. vaiëòava). a través de Aäanâ (C. 6º, Cap. 18, V. 17).

ÁSANAYOGA. Ejercicios corporales del yoga.

asane

ÁSANE. (sáns. Svami Prabhupada). En un asiento.

ÁSANE. (sáns. Svami Prabhupada). En un asiento.

âsane: (sáns. vaiëòava). en un asiento (C. 2º, Cap. 1, V. 16).

A:s:n:ð (âsane: (sáns. vaiëòava). on the seat

âsanebhyaì: (sáns. vaiëòava). de los asientos (C. 1º, Cap. 19, V. 28).

asang

Asâôga—detachment from material consciousness.

ASANGA. (sáns. Svami Prabhupâda). Desapego.

Asanga: Not influenced; Without company.

Asaôga: Desapego del estado de conciencia material (Bg).

ASANGA. (sáns. Svami Prabhupáda). Desapego.

ASANGA (n. principios s. V). Maestro indio buddhista de la escuela Mahayana. Autor de tratados que se dice le fueron revelados por Maitreya. Fundamentó, junto con su hermano Vasubandhu, la escuela Yogachara.

ASANGA. (sáns., hind., bud.). Sin contacto, atadura ni adhesión. Hind. Estado del alma liberada (Atman) que ha reconocido no ser el cuerpo ni la mente, sino Conciencia absoluta.

ASANGA (n. Peshawar, India, principios s. V). Maestro buddhista de la escuela Mahayana. Brahmán como su hermano Vasubandhu, fue convertido al Mahayana proviniendo de la escuela Hinayana. Autor de diversos tratados que se dice le fueron revelados por Maitreya. OBRAS: Mahayanasutra-lamkara (trad. francesa por S. Lev en Expose de la doctrine du Grand Vehicule selon le sistema yogacara, 1911). Fundamentó, junto con su hermano, la escuela Yogacharia. Bib. E. Lamotte, La somme du Grand Vehicule d'Asanga (Lovaina, 1938)

asaôga: (sáns. vaiëòava). a disgusto (C. 4º, Cap. 21, V. 32).

asaôga: (sáns. vaiëòava). con desapego (C. 5º, Cap. 3, V. 11).

asaôga: (sáns. vaiëòava). desapego (C. 2º, Cap. 1, V. 15).

asaôga: (sáns. vaiëòava). por desapegarse de la relación con personas mundanas (C. 5º, Cap. 12, V. 16).

asaôga: (sáns. vaiëòava). a disgusto (C. 4º, Cap. 21, V. 32).

asaôga: (sáns. vaiëòava). con desapego (C. 5º, Cap. 3, V. 11).

asaôga: (sáns. vaiëòava). desapego (C. 2º, Cap. 1, V. 15).

Asaôga: Desapego del estado de conciencia material (Bg).

Asanga. 1. Untouched. 2. Unbound. 3. Unfettered. 4. The state of a free soul (Atman) that knows it consists not of body and mind but of absolute consciousness. 45. The author of some verses in the Rigveda. He was son of Playoga, but was changed into a woman by a curse of the gods. He recovered his male form by repentance and the favor of the Rishi Medhatithi to whom he gave abundant wealth, and addressed the verses preserved in the Veda. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

ASANGAH. (sáns. Svami Prabhupáda). Desapegado.

asaôgaì: (sáns. vaiëòava). completamente desapegado (C. 5º, Cap. 12, V. 15).

asaôgaì: (sáns. vaiëòava). desapegado (C. 1º, Cap. 5, V. 6).

asaôgaì: (sáns. vaiëòava). desapego (C. 3º, Cap. 32, V. 27).

asaôgaì: (sáns. vaiëòava). desapego (C. 4º, Cap. 22, V. 21).

asaôgaì: (sáns. vaiëòava). libre de contaminación (C. 4º, Cap. 22, V. 25).

asaôgaì: (sáns. vaiëòava). ningún apego (C. 2º, Cap. 3, V. 12).

asaôgaì: (sáns. vaiëòava). que no tienes relación con el mundo material (C. 5º, Cap. 10, V. 18).

asaôgaì: (sáns. vaiëòava). completamente desapegado (C. 5º, Cap. 12, V. 15).

asaôgaì: (sáns. vaiëòava). desapegado (C. 1º, Cap. 5, V. 6).

asaôgaì: (sáns. vaiëòava). desapego (C. 3º, Cap. 32, V. 27).

asaôgaì: (sáns. vaiëòava). desapego (C. 4º, Cap. 22, V. 21).

asaôgaì: (sáns. vaiëòava). libre de contaminación (C. 4º, Cap. 22, V. 25).

asaôgaì: (sáns. vaiëòava). ningún apego (C. 2º, Cap. 3, V. 12).

asaôgaì: (sáns. vaiëòava). que no tienes relación con el mundo material (C. 5º, Cap. 10, V. 18).

âsaôgaì: (sáns. vaiëòava). Âsaôga (C. 9º, Cap. 24, V. 16-18).

âsaôgaì: (sáns. vaiëòava). tanto apego afectuoso (C. 5º, Cap. 8, V. 26).

asaôgaiì: (sáns. vaiëòava). que no sienten apego material (C. 6º, Cap. 3, V. 28).

asaôgam: (sáns. vaiëòava). desapegados (C. 1º, Cap. 11, V. 37).

asaôgamena: (sáns. vaiëòava). con desapego (C. 3º, Cap. 29, V. 16).

Asangan. (a "without" + sanga "attachment") One who is unattached. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Asangapanu: No interest in company except when concerned with the Atma.

asaôga-raêhasâ: (sáns. vaiëòava). con el poder del Señor Äiva, que no tiene oponente (C. 4º, Cap. 5, V. 5).

As:¤S:s*:ðN: (asaôgaäastreòa: (sáns. vaiëòava). by the weapon of detachment

asaôgât: (sáns. vaiëòava). desapegados de todo lo demás (C. 4º, Cap. 24, V. 17).

asaôgatâì: (sáns. vaiëòava). sin ensamblarse (C. 2º, Cap. 5, V. 32).

asaôgataiì: (sáns. vaiëòava). cuyas actividades, realizadas en diversas encarnaciones, son imposibles de realizar (C. 10º, Cap. 10, V. 34-35).

âsaôgavam: (sáns. vaiëòava). durante la segunda parte del día (C. 6º, Cap. 8, V. 20).

asaôgî: (sáns. vaiëòava). que no depende del cuerpo (libre para transmigrar de un cuerpo a otro) (C. 7º, Cap. 7, V. 19-20).

asaôginâm: (sáns. vaiëòava). a aquellos que están libres de la influencia material (C. 4º, Cap. 14, V. 15).

asani

Aäani: (sáns. vaiëòava). “Rayo.” Nombre de Rudra.

ASANKHYEYAH. (sáns. Svami Prabhupâda). Innumerables.

aäani: (sáns. vaiëòava). como rayos (C. 6º, Cap. 8, V. 24).

aäani: (sáns. vaiëòava). rayos (C. 4º, Cap. 10, V. 26).

aäani-nisvanaì: (sáns. vaiëòava). rugiendo como un trueno (C. 3º, Cap. 18, V. 7).

aäaninâ: (sáns. vaiëòava). por un rayo (C. 6º, Cap. 11, V. 7).

asank

asaôkalpât: (sáns. vaiëòava). con determinación (C. 7º, Cap. 15, V. 22).

âäaôkamânaì: (sáns. vaiëòava). temiendo siempre (C. 5º, Cap. 9, V. 3).

aäaôkata: (sáns. vaiëòava). se asustó de (C. 3º, Cap. 12, V. 16).

As:£Ñy:H - asaôkhyaì: (sáns. vaiëòava). (m) countless

asaôkhyaäaì: (sáns. vaiëòava). ilimitados (C. 3º, Cap. 12, V. 16).

asaôkhyâtâì: (sáns. vaiëòava). infinidad (C. 5º, Cap. 19, V. 16).

asaôkhyâtaiì: (sáns. vaiëòava). ilimitados (C. 10º, Cap. 12, V. 3).

asaôkhyeya: (sáns. vaiëòava). incontables (C. 5º, Cap. 18, V. 33).

ASANKHYEYAH:

(sáns. vaiëòava). Innumerables.

asaôkhyeyâì: (sáns. vaiëòava). innumerables (C. 1º, Cap. 3, V. 26).

asaôkhyeyâì: (sáns. vaiëòava). innumerables (C. 1º, Cap. 3, V. 26).

asaôkhyeyaiì: (sáns. vaiëòava). que son incontables (C. 7º, Cap. 4, V. 36).

asann

âsanna: (sáns. vaiëòava). cerca (C. 5º, Cap. 2, V. 13).

âsanna: (sáns. vaiëòava). conseguido (C. 3º, Cap. 18, V. 21).

âsannaì: (sáns. vaiëòava). habiéndose acercado (C. 4º, Cap. 16, V. 11).

As:öny:st: (asannyasta: (sáns. vaiëòava). without giving up

asant

Asânta:

aäânta-kâmaì: (sáns. vaiëòava). de deseos no saciados (C. 7º, Cap. 6, V. 15).

asantaì: (sáns. vaiëòava). hombres demoníacos (C. 4º, Cap. 16, V. 23).

asantam: (sáns. vaiëòava). inexistentes (C. 3º, Cap. 5, V. 24).

AS:ant:sy: (aäântasya: (sáns. vaiëòava). of the unpeaceful

aä?nteëu. groseros (C. 3º, Cap. 31, V. 34).

aäânti-dam. que causan ansiedades (C. 7º, Cap. 15, V. 48-49).

aäântikaraì: (sáns. vaiëòava). que causa muchos problemas (C. 5º, Cap. 22, V. 16).

asantoëa: (sáns. vaiëòava). insatisfacción (C. 4º, Cap. 8, V. 28).

asantoëaì: (sáns. vaiëòava). insatisfacción con lo que se le ha destinado (C. 8º, Cap. 19, V. 25).

asantoëam: (sáns. vaiëòava). la infelicidad (C. 5º, Cap. 8, V. 20).

asantoëât: (sáns. vaiëòava). simplemente por insatisfacción o codicia (C. 7º, Cap. 15, V. 21).

asantoëât: (sáns. vaiëòava). debido a la insatisfacción (C. 8º, Cap. 19, V. 26).

asantuëùaì: (sáns. vaiëòava). el que está insatisfecho (C. 8º, Cap. 19, V. 22).

asantuëùaì: (sáns. vaiëòava). el que está insatisfecho (C. 8º, Cap. 19, V. 24).

asantuëùasya: (sáns. vaiëòava). de quien no está satisfecho en el ser (C. 7º, Cap. 15, V. 19).

asântvayat: (sáns. vaiëòava). calmó (C. 7º, Cap. 2, V. 17).

asap

aäapam: (sáns. vaiëòava). yo maldije (C. 9º, Cap. 18, V. 22).

aäapan: (sáns. vaiëòava). maldijeron (C. 7º, Cap. 1, V. 38).

A:S:ap:aS: (âäâpâäa: (sáns. vaiëòava). entanglements in a network of hope

aäapat: (sáns. vaiëòava). maldijo (C. 9º, Cap. 9, V. 22).

aäapat: (sáns. vaiëòava). maldijo a Nimi Mahârâja (C. 9º, Cap. 13, V. 4).

As:p:tn:ö (asapatnaê: (sáns. vaiëòava). without rival A:S:aep:NRö (âäâpiòàaê: (sáns. vaiëòava). AäA+pindaê, desire+lump(piòàaê also means rice-ball given

asar

asâram: (sáns. vaiëòava). estupidez (C. 7º, Cap. 5, V. 26).

As:arö (asâraê: (sáns. vaiëòava). worthless/without essence

Asaramji ashram, Saint Shri:

Asaramji ashram, Saint Shri:

(www.ashram.org) What's New on this website (Sant Shri Asaramji Ashram)

aäaraòaì: (sáns. vaiëòava). que no dependes de ningún respaldo (C. 6º, Cap. 9, V. 34).

aäaraòam: (sáns. vaiëòava). sin tener otra posibilidad de protección (C. 1º, Cap. 7, V. 19).

aäaraòe: (sáns. vaiëòava). sin tener dónde refugiarse (C. 4º, Cap. 7, V. 28).

aäaraòeëu: (sáns. vaiëòava). desprovistas de refugio (C. 3º, Cap. 15, V. 23).

ASARA PURI: He was a disciple of Madhavendra Puri (See Caitanyamangala 34 of Jayananda).

âsâraëâù: (sáns. vaiëòava). expuesto a lluvias torrenciales (C. 4º, Cap. 23, V. 6).

âsâreòa: (sáns. vaiëòava). con la lluvia constante (C. 4º, Cap. 10, V. 13).

Asarh. Summer. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

aäarîraì: (sáns. vaiëòava). sin cuerpo material (C. 6º, Cap. 9, V. 34).

Asariri; ashareeree: Free from embodiment; A Siddha; The state of the Gnani One not concerned about the body; One who is established in the Self.

aäarîriòî: (sáns. vaiëòava). sin cuerpo (C. 9º, Cap. 20, V. 20).

aäarîriòî: (sáns. vaiëòava). sin cuerpo, o desde el cielo (C. 8º, Cap. 11, V. 37).

aäarîriòaì: (sáns. vaiëòava). no son cuerpos materiales corrientes, sino que son trascendentales (C. 10º, Cap. 10, V. 34-35).

asarve: (sáns. vaiëòava). sin ningún límite (C. 4º, Cap. 12, V. 11).

asas

âsasâda: (sáns. vaiëòava). avanzó (C. 4º, Cap. 10, V. 27).

âsasâda: (sáns. vaiëòava). llegó (C. 3º, Cap. 4, V. 9).

âsasâda: (sáns. vaiëòava). se acercó (C. 6º, Cap. 13, V. 10).

âäâsânaì: (sáns. vaiëòava). con la esperanza de (C. 5º, Cap. 3, V. 13).

âäâsânaì: (sáns. vaiëòava). la persona que desea (a cambio de servicio) (C. 7º, Cap. 10, V. 5).

âäâsânâì: (sáns. vaiëòava). con la esperanza de (C. 5º, Cap. 25, V. 5).

âäâsânâì: (sáns. vaiëòava). deseando (C. 5º, Cap. 26, V. 5).

âäâsânâì: (sáns. vaiëòava). deseando preguntar (C. 4º, Cap. 6, V. 6).

âäâsânâm: (sáns. vaiëòava). deseando (C. 3º, Cap. 14, V. 37).

âäâsânâm: (sáns. vaiëòava). esperando (C. 3º, Cap. 23, V. 4-5).

âäâsânânâm: (sáns. vaiëòava). de nosotros, que siempre estamos deseando (C. 5º, Cap. 3, V. 8).

âäâsânasya: (sáns. vaiëòava). pensando (C. 6º, Cap. 18, V. 26).

aäâsat: (sáns. vaiëòava). gobernó (C. 8º, Cap. 23, V. 4).

aäâsat: (sáns. vaiëòava). gobernó (asumiendo el puesto de indra) (C. 8º, Cap. 1, V. 18).

âäâsate. aspiran (C. 3º, Cap. 21, V. 13).

âäâsate. intenso deseo (C. 7º, Cap. 10, V. 11).

âäâsate: (sáns. vaiëòava). piden (C. 5º, Cap. 18, V. 19).

âäâse: (sáns. vaiëòava). yo deseo (C. 3º, Cap. 14, V. 42).

âäâse: (sáns. vaiëòava). yo oro (C. 7º, Cap. 13, V. 42).

âäâse: (sáns. vaiëòava). deseo (C. 9º, Cap. 4, V. 64).

âäâsmahe: (sáns. vaiëòava). adoramos respetuosamente (C. 3º, Cap. 14, V. 26).

âäâste: (sáns. vaiëòava). obtiene (C. 5º, Cap. 14, V. 46).

âäâste: (sáns. vaiëòava). desea (a cambio de servirte) (C. 7º, Cap. 10, V. 4).

âäâste: (sáns. vaiëòava). desean (C. 4º, Cap. 20, V. 31).

AS:as*: (aäâstra: (sáns. vaiëòava). not in the scriptures AS:s*:ö (aäastraê: (sáns. vaiëòava). without being fully equipped AS:aÃ:t:ö (aäâävataê: (sáns. vaiëòava). temporary

asat

As:t:Î (asat: (sáns. vaiëòava). matter

ASAT: (sáns. vaiëòava). El efecto. Basto.

Asat. Nonbeing, nonexistence. Often called the basis of the material world. The concept is an abstract one, since we, as the instrument of being, cannot imagine nonbeing and can only speak of an absence of objects. Hence, asat also refers to the unknowable that is beyond being, that which is inaccessible to speech or thought and which eludes any definition. It is the qualityless Absolute of Advaita Vedanta. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

ASAT. (sáns., hind.). no-ser. A menudo considerado la base del mundo material. Es una noción abstracta, pues nosotros, como instrumento del ser, no podemos representarnos el no-ser y sólo nos es posible hablar de la ausencia de objetos. El asat designa, pues, también lo incognoscible más allá del ser; algo que no es accesible al lenguaje ni al pensamiento y escapa a toda definición. Es el Absoluto sin cualidades del Advaita Vedanta.

Asat: Temporal (Bg).// No eterno (5º).

Asat—not eternal, temporary.

asat: (sáns. vaiëòava). no manifestado (C. 6º, Cap. 8, V. 31).; aunque llevan tiempo muertos (y aunque nadie sabe que el alma se ha ido) (C. 5º, Cap. 14, V. 17).; causa (C. 2º, Cap. 6, V. 42).; cosas no permanentes (C. 3º, Cap. 31, V. 30).; del noúmeno (C. 2º, Cap. 7, V. 50).; desagradables (C. 4º, Cap. 8, V. 26).; efecto (C. 2º, Cap. 6, V. 33).; el efecto (C. 1º, Cap. 2, V. 30).; falta de respeto (C. 6º, Cap. 3, V. 30).; felicidad material (C. 5º, Cap. 18, V. 3).; ilusorios (C. 1º, Cap. 16, V. 6).; insostenibles (C. 2º, Cap. 6, V. 40-41).; inútiles (C. 1º, Cap. 15, V. 21).; la causa (C. 2º, Cap. 9, V. 33).; lo que no existe, como causa (C. 8º, Cap. 12, V. 8).; los necios (C. 4º, Cap. 27, V. 25).; malévolo (C. 1º, Cap. 14, V. 28-29).; malo (C. 3º, Cap. 27, V. 3).; irreal (C. 4º, Cap. 11, V. 29).; materialista (C. 3º, Cap. 5, V. 45).; no devoto (C. 3º, Cap. 9, V. 12).; no manifestación (C. 8º, Cap. 3, V. 22-24).; que siempre tienden hacia la conciencia material (C. 7º, Cap. 15, V. 46).; perecedero (C. 3º, Cap. 9, V. 6).; viciosa (C. 1º, Cap. 8, V. 24).; no permanente, pasajero (C. 8º, Cap. 9, V. 29).; no permanentes (C. 3º, Cap. 25, V. 7).; no real (C. 5º, Cap. 12, V. 9).; temporal (C. 2º, Cap. 5, V. 6).; temporal y malo (C. 9º, Cap. 19, V. 20).; temporales (C. 4º, Cap. 7, V. 44).; Temporal (Bg).// No eterno (5º).

âäât: (sáns. vaiëòava). de vuestro disfrute de comer (C. 10º, Cap. 13, V. 13).

Asat: Temporal (Bg).// No eterno (5º).

asat-âgrahaì: (sáns. vaiëòava). con inadecuada obstinación (C. 5º, Cap. 9, V. 6).

asat-âgraham: (sáns. vaiëòava). concepto corporal de la vida (C. 3º, Cap. 27, V. 9).

As:t:H - (asataì: (sáns. vaiëòava). of the nonexistent

asat-âlâpam: (sáns. vaiëòava). conversaciones innecesarias acerca de temas materiales (C. 8º, Cap. 16, V. 49).

asat-antakam: (sáns. vaiëòava). que podía matar a todos los demonios (C. 10º, Cap. 6, V. 7).

asat-âärayaiì: (sáns. vaiëòava). refugiarse en aquellos que son asat, no devotos (C. 10º, Cap. 10, V. 18).

asat-aviëayam: (sáns. vaiëòava). no comprendido por los ateos (C. 8º, Cap. 12, V. 47).

asat-bhâvam: (sáns. vaiëòava). un concepto falso de la vida (C. 7º, Cap. 7, V. 19-20).

asat-cakëuì: (sáns. vaiëòava). el ojo (revelador) de la energía ilusoria (C. 3º, Cap. 27, V. 11).

asat-dharmaiì: (sáns. vaiëòava). actos abominables (C. 7º, Cap. 5, V. 45).

asat-dèäaì: (sáns. vaiëòava). para una persona de visión contaminada (C. 5º, Cap. 17, V. 20).

asat-gâthâì: (sáns. vaiëòava). historias de personas materialistas (C. 3º, Cap. 32, V. 19).

asat-gatim: (sáns. vaiëòava). a nacer en un familia demoniaca (C. 3º, Cap. 19, V. 29).

asat-graha: (sáns. vaiëòava). por la mala filosofía (C. 7º, Cap. 5, V. 3).

asat-grâhaì: (sáns. vaiëòava). concepto material de la vida (C. 7º, Cap. 5, V. 11).

asat- grahaiì: (sáns. vaiëòava). revelando la manifestación cósmica (C. 4º, Cap. 7, V. 37).

asat-graham: (sáns. vaiëòava). concepto incorrecto de la vida (C. 4º, Cap. 29, V. 86-87 (1º-2º).

asat-grahât: (sáns. vaiëòava). por aceptar el cuerpo temporal o las relaciones basadas en el cuerpo como si fueran reales (pensando: «Yo soy el cuerpo, y todo lo que pertenece al cuerpo es mío») (C. 7º, Cap. 5, V. 5).

asat-guòeëu: (sáns. vaiëòava). en las cualidades temporalmente manifiestas (C. 4º, Cap. 9, V. 7).

asat-jita-âtmâ: (sáns. vaiëòava). cuya mente no siente atracción por el placer material de la vida (C. 5º, Cap. 13, V. 20).

asat-karmabhiì: (sáns. vaiëòava). con actividades fruitivas, que son temporales (C. 6º, Cap. 5, V. 11).

asat-kètaì. insultó (C. 3º, Cap. 1, V. 14).

asat-kètâì. habiéndoseos faltado al respeto (C. 3º, Cap. 16, V. 4).

asat-kètâì: (sáns. vaiëòava). insultados (C. 4º, Cap. 14, V. 30).

As:tkát:H - (asatkètaì: (sáns. vaiëòava). dishonoured
As:tkát:ö
(asatkètaê:
(sáns. vaiëòava). without respect

asat-kètâm: (sáns. vaiëòava). tratado indebidamente (C. 1º, Cap. 14, V. 42).

asat-kètâyâì: (sáns. vaiëòava). habiendo sido insultada (C. 4º, Cap. 5, V. 1).

asat-patham: (sáns. vaiëòava). en el sendero del disfrute material (C. 3º, Cap. 28, V. 7).

asat-pathe: (sáns. vaiëòava). en la materia temporal (C. 2º, Cap. 6, V. 34).

asat-pathe: (sáns. vaiëòava). en la senda de las actividades materiales (C. 6º, Cap. 2, V. 12).

asat-prasaôgaiì: (sáns. vaiëòava). por temas materiales (C. 3º, Cap. 9, V. 4).

asat-prasaôgât: (sáns. vaiëòava). por la relación con no devotos que son contrarios a los principios védicos y que se inventan diversas sendas religiosas (C. 5º, Cap. 14, V. 13).

ASAT-SABHÁYÁH. (sáns. Svami Prabhupáda). Una asamblea de hombres incultos.

asat-saêsthâne: (sáns. vaiëòava). ambiente indigno de un caballero (C. 5º, Cap. 5, V. 30).

Asat-sâstra:

asat-äâstreëu: (sáns. vaiëòava). literatura del tipo de los periódicos, las novelas, las obras de teatro y las fantasías (C. 7º, Cap. 13, V. 7).

asat- tama: (sáns. vaiëòava). muy abominable (C. 4º, Cap. 29, V. 55).

asat-tama: (sáns. vaiëòava). ¡oh, tú, el más abominable! (C. 6º, Cap. 11, V. 14).

asat-tamâ: (sáns. vaiëòava). los mayores sinvergüenzas (C. 7º, Cap. 15, V. 37).

asat-tamaì: (sáns. vaiëòava). el más cruel (C. 4º, Cap. 8, V. 67).

asat-tamaì: (sáns. vaiëòava). el más infame (C. 4º, Cap. 9, V. 32).

asat-tamam: (sáns. vaiëòava). el muy despreciable (C. 1º, Cap. 17, V. 10-11).

asat-tamam: (sáns. vaiëòava). sumamente malvado (C. 3º, Cap. 18, V. 24).

asat-varaiì: (sáns. vaiëòava). muy reflexivos (C. 7º, Cap. 7, V. 24).

asat-vidhitsuì: (sáns. vaiëòava). con el deseo de actuar de un modo muy impío (C. 7º, Cap. 9, V. 29).

asat-vèttaì. impío (C. 4º, Cap. 14, V. 12).

asat-vèttaì: (sáns. vaiëòava). lleno de actividades impías (C. 4º, Cap. 14, V. 32).

asat-vètte: (sáns. vaiëòava). ¡oh, mujer adúltera! (C. 9º, Cap. 14, V. 12).

asat-vyayaì: (sáns. vaiëòava). innecesario desperdicio de la vida (C. 1º, Cap. 16, V. 6).

asatâ: (sáns. vaiëòava). más que malvado (C. 7º, Cap. 5, V. 26).

asatâ: (sáns. vaiëòava). con algo que no es un hecho real (C. 5º, Cap. 10, V. 21).

asatâ: (sáns. vaiëòava). con la manifestación de irrealidad o ilusión (C. 8º, Cap. 3, V. 14).

asatâ: (sáns. vaiëòava). por ti, el más pecador (C. 9º, Cap. 10, V. 22).

ASATA: (sáns. vaiëòava). Realización.

âsata: (sáns. vaiëòava). realizaron (C. 1º, Cap. 1, V. 4).

âsata: (sáns. vaiëòava). se celebró (C. 4º, Cap. 13, V. 2).

âsata: (sáns. vaiëòava). vivían (C. 8º, Cap. 20, V. 21).

asataì: (sáns. vaiëòava). de ese necio sinvergüenza (C. 10º, Cap. 10, V. 13).

asataì: (sáns. vaiëòava). de un no devoto materialista (C. 7º, Cap. 15, V. 29).

asataì: (sáns. vaiëòava). desvergonzados que no tienen conocimiento ni entienden las cosas correctamente (C. 10º, Cap. 10, V. 12).

asataì: (sáns. vaiëòava). impía (C. 3º, Cap. 31, V. 12).

asataì: (sáns. vaiëòava). irreal (C. 3º, Cap. 19, V. 28).

asataì: (sáns. vaiëòava). los inescrupulosos (C. 1º, Cap. 8, V. 5).

asataì: (sáns. vaiëòava). los no devotos (C. 6º, Cap. 3, V. 29).

asataì: (sáns. vaiëòava). malvados (C. 8º, Cap. 1, V. 26).

asataì: (sáns. vaiëòava). materiales (C. 5º, Cap. 1, V. 6).

asataì: (sáns. vaiëòava). no devotos (los que no han emprendido el cultivo de conciencia de K??òa) (C. 6º, Cap. 3, V. 28).

asataì: (sáns. vaiëòava). no existentes (C. 4º, Cap. 15, V. 24).

asataì: (sáns. vaiëòava). que no tenía buenas cualidades (C. 10º, Cap. 1, V. 61).

asatâm: (sáns. vaiëòava). de disfrutes materiales (C. 3º, Cap. 27, V. 5).

asatâm: (sáns. vaiëòava). de los ateos, los demonios no devotos (C. 2º, Cap. 4, V. 13).

asatâm: (sáns. vaiëòava). de personas malvadas (C. 3º, Cap. 17, V. 31).

asatâm: (sáns. vaiëòava). para los viles (C. 3º, Cap. 18, V. 7).

asatâm: (sáns. vaiëòava). a los demonios (C. 3º, Cap. 21, V. 50).

asatâm sudurlabham: (sáns. vaiëòava). que es absolutamente imposible de obtener para las almas contaminadas (pero todo puede ser posible por la misericordia del Señor Supremo) (C. 10º, Cap. 12, V. 38).

âsâte: (sáns. vaiëòava). están (C. 3º, Cap. 1, V. 26).

âsate: (sáns. vaiëòava). están (C. 1º, Cap. 14, V. 32-33).

âsate: (sáns. vaiëòava). están celebrando (C. 9º, Cap. 4, V. 3).

âsate: (sáns. vaiëòava). están pasando sus días (C. 1º, Cap. 14, V. 25).

âsate: (sáns. vaiëòava). están todos (C. 1º, Cap. 14, V. 27).

âsate: (sáns. vaiëòava). están todos ellos (C. 1º, Cap. 14, V. 28-29).

âsate: (sáns. vaiëòava). sí existen (C. 3º, Cap. 7, V. 26).

âsate: (sáns. vaiëòava). todos viven (C. 8º, Cap. 13, V. 15-16).

âsate: (sáns. vaiëòava). viven (C. 10º, Cap. 4, V. 18).

âsate: (sáns. vaiëòava). viviendo (C. 3º, Cap. 7, V. 22).

aäaùha-dhîì: (sáns. vaiëòava). una persona de mente amplia, que está libre de duplicidad (C. 8º, Cap. 22, V. 23).

asatî. inútil (C. 2º, Cap. 3, V. 20).

asatî. muy mala (C. 7º, Cap. 5, V. 29).

asatî: (sáns. vaiëòava). que es desastroso (C. 7º, Cap. 5, V. 12).

asatî: (sáns. vaiëòava). sin castidad (C. 9º, Cap. 18, V. 12-14).

asati: (sáns. vaiëòava). ¡oh, hija impura! (C. 9º, Cap. 3, V. 20).

asati: (sáns. vaiëòava). aunque no eres casta (C. 9º, Cap. 14, V. 9).

asati: (sáns. vaiëòava). en ausencia de (C. 4º, Cap. 14, V. 1).

asati: (sáns. vaiëòava). en el ego falso (C. 3º, Cap. 27, V. 11).

asati: (sáns. vaiëòava). en el mundo material (C. 7º, Cap. 13, V. 28).

asati: (sáns. vaiëòava). en el mundo material, que es temporal (C. 5º, Cap. 18, V. 12).

asati: (sáns. vaiëòava). en lo no manifestado (C. 3º, Cap. 27, V. 14).

asati: (sáns. vaiëòava). estando así (C. 3º, Cap. 5, V. 44).

asati: (sáns. vaiëòava). irreales (C. 7º, Cap. 15, V. 60).

asati: (sáns. vaiëòava). temporal (C. 4º, Cap. 9, V. 33).

asati: (sáns. vaiëòava). un producto de la ignorancia (C. 3º, Cap. 28, V. 36).

Asatî:

ASATIM. (sáns. Svami Prabhupáda). En lo no permanente.

âsatîm: (sáns. vaiëòava). cuando ella se sentaba (C. 4º, Cap. 25, V. 57-61).

asatîm: (sáns. vaiëòava). del blasfemo (C. 4º, Cap. 4, V. 17).

asatîm: (sáns. vaiëòava). en lo no permanente (C. 2º, Cap. 2, V. 7).

asatîm: (sáns. vaiëòava). impúdica (C. 3º, Cap. 6, V. 36).

asatîm: (sáns. vaiëòava). no eres casta (C. 9º, Cap. 11, V. 9).

asatîm: (sáns. vaiëòava). no permanente, material (C. 8º, Cap. 24, V. 51).

asatînâm: (sáns. vaiëòava). falsa (C. 3º, Cap. 30, V. 8).

asatînâm: (sáns. vaiëòava). para mujeres poco castas (C. 6º, Cap. 18, V. 36).

asatsu: (sáns. vaiëòava). con aquellos que se ocupan en la complacencia de los sentidos (C. 3º, Cap. 23, V. 55).

asatsu: (sáns. vaiëòava). falibles (C. 2º, Cap. 1, V. 4).

asatsu: (sáns. vaiëòava). malvadas (C. 4º, Cap. 4, V. 13).

ASATSU. (sáns. Svami Prabhupáda). Falibles.

asattama-itaraiì: (sáns. vaiëòava). que para los que no son grandes almas tienen resultados contrarios (C. 4º, Cap. 3, V. 17).

asattayâ: (sáns. vaiëòava). por la cualidad de ser insustanciales (C. 5º, Cap. 6, V. 15).

asatuì: (sáns. vaiëòava). existieron (C. 9º, Cap. 24, V. 13).

asatvaram: (sáns. vaiëòava). estando fijo (C. 4º, Cap. 24, V. 77).

asatvaram: (sáns. vaiëòava). sin conclusiones precipitadas (C. 4º, Cap. 9, V. 5).

asatyâì: (sáns. vaiëòava). falsas (C. 10º, Cap. 11, V. 57).

As:ty:ö (asatyaê: (sáns. vaiëòava). unreal

asatyât: (sáns. vaiëòava). que el impulso de mentir (C. 8º, Cap. 20, V. 4).

asau

ASAU. (sáns. Svami Prabhupâda). El mismo Señor. Ese Paramatma. Ese. El (la Personalidad de Dios). El. Esos.

As::ò (asau: (sáns. vaiëòava). him (from adas)

asau: (sáns. vaiëòava). aquél (Dakëa) (C. 6º, Cap. 5, V. 35).; ahí está (C. 4º, Cap. 13, V. 40).; Él (C. 10º, Cap. 11, V. 24).; él (C. 1º, Cap. 7, V. 27).; él (Dakëa) (C. 4º, Cap. 2, V. 24).; Él (el Señor Ärî Kèëòa) (C. 1º, Cap. 11, V. 33).; él (Hiraòyakaäipu) (C. 7º, Cap. 10, V. 27).; Él (la Persona Suprema) (C. 8º, Cap. 24, V. 11).; Él (la Personalidad de Dios) (C. 1º, Cap. 5, V. 8).

asâu: (sáns. vaiëòava). ése (C. 5º, Cap. 26, V. 15).; el avatâra Jabalí (C. 3º, Cap. 13, V. 46).; el mismo (C. 2º, Cap. 10, V. 10).; el mismo señor (C. 1º, Cap. 2, V. 30).; el mismo Señor (C. 1º, Cap. 3, V. 25).; el niño (C. 1º, Cap. 12, V. 22).; el ofensor (C. 3º, Cap. 14, V. 43).; el Rey (C. 1º, Cap. 19, V. 21).; el rey del cielo (C. 5º, Cap. 24, V. 24).; el Señor Äiva (C. 8º, Cap. 12, V. 31).; el Señor Paraäurâma (C. 9º, Cap. 15, V. 31).; el Señor Viëòu (C. 8º, Cap. 20, V. 12).; el Sol (C. 8º, Cap. 21, V. 30).; el Supremo (C. 7º, Cap. 1, V. 10).; el âtmâ, o ser vivo (C. 7º, Cap. 2, V. 22).; ella (C. 3º, Cap. 24, V. 40).; ellos (C. 3º, Cap. 6, V. 12).; era la misma persona (C. 7º, Cap. 13, V. 14).; esa (C. 3º, Cap. 10, V. 9).; ésa (C. 6º, Cap. 1, V. 2).; esa (montaña) (C. 5º, Cap. 20, V. 19).; esa (muerte) (C. 10º, Cap. 1, V. 48).; esa persona (C. 3º, Cap. 27, V. 16).; esa persona (el rey Citraketu) (C. 6º, Cap. 16, V. 33).; esa persona (yo mismo) (C. 3º, Cap. 31, V. 18).; esa Suprema Personalidad de Dios (C. 6º, Cap. 4, V. 13).; ése (C. 5º, Cap. 24, V. 1).; ese (C. 1º, Cap. 4, V. 12).; ese adorador (C. 8º, Cap. 22, V. 23).; ese hombre (C. 3º, Cap. 9, V. 9).; ese Kaêsa (C. 10º, Cap. 3, V. 29).; ese otro (C. 4º, Cap. 7, V. 31).; ese Paramâtmâ (C. 1º, Cap. 2, V. 33).; ese Paramâtmâ (C. 1º, Cap. 2, V. 33).; ese rey (C. 3º, Cap. 13, V. 3).; ese rey (C. 4º, Cap. 25, V. 12).; eso (C. 2º, Cap. 1, V. 38).; esos (C. 1º, Cap. 7, V. 35).; éste (C. 7º, Cap. 5, V. 36).; este Ajâmila (C. 6º, Cap. 1, V. 58-60).; este brâhmaòa (C. 6º, Cap. 1, V. 67).; este Hiraòyakaäipu (C. 8º, Cap. 19, V. 9).; este hombre (C. 1º, Cap. 7, V. 39).; esto (C. 3º, Cap. 22, V. 15).; la entidad viviente (C. 3º, Cap. 6, V. 13).; la persona en la orden de renuncia (C. 7º, Cap. 13, V. 2).; la Personalidad de Dios (C. 2º, Cap. 7, V. 10).; la personalidad Maru (C. 9º, Cap. 12, V. 6).; la Suprema Personalidad de Dios (C. 4º, Cap. 21, V. 34).; Mahârâja Ambarîëa (C. 9º, Cap. 4, V. 22).; Nanda Mahârâja (C. 10º, Cap. 8, V. 42).; que (C. 8º, Cap. 4, V. 3-4).; todas esas (C. 2º, Cap. 7, V. 22).; todos esos (C. 1º, Cap. 8, V. 51).; un acto así (C. 3º, Cap. 13, V. 43).

As::òmy: (asaumya: (sáns. vaiëòava). (adj) unpleasant

ASAU. (sáns. Svami Prabhupáda). El mismo Señor. Ese Paramatma. Ese. El (la Personalidad de Dios). El. Esos.

ASAU-NÁMAN. (sáns. Svami Prabhupáda). Borrar, tachar, suprimir.

asav

ASAVA (palí). Asrava (sáns.). Tóxico. En el buddhismo se consideran que existen cuatro asavas: el de la sensualidad, del deseo de renacimiento, de las opiniones erróneas y de la ignorancia; que son como drogas intoxicantes que oscurecen los sentidos y la mente, impidiendo la percepción de la verdad.

âsava: (sáns. vaiëòava). y el alcohol (C. 5º, Cap. 17, V. 20).

âsava-arthibhiì: (sáns. vaiëòava). buscando el néctar (C. 4º, Cap. 4, V. 15).

As:av:aedty:H - (asâvâdityaì: (sáns. vaiëòava). asau and Adityaì: this(person) and Sun

âsavaì: (sáns. vaiëòava). la nectárea bebida (C. 4º, Cap. 20, V. 24).

âsavaì: (sáns. vaiëòava). vino (el vino, las mujeres y el juego son muy destacados) (C. 10º, Cap. 10, V. 8).

asavaì. aire vital (C. 3º, Cap. 13, V. 37).

asavaì: (sáns. vaiëòava). aires vitales (C. 6º, Cap. 4, V. 46).

asavaì: (sáns. vaiëòava). los aires vitales (C. 6º, Cap. 4, V. 25).

asavaì: (sáns. vaiëòava). los sentidos (C. 4º, Cap. 31, V. 16).

asavaì: (sáns. vaiëòava). propósito de vivir (C. 3º, Cap. 3, V. 28).

asavaì: (sáns. vaiëòava). vida (C. 2º, Cap. 8, V. 26).

asavaìî: (sáns. vaiëòava). sentidos (C. 3º, Cap. 25, V. 2).

âsavam: (sáns. vaiëòava). embriagante (C. 3º, Cap. 23, V. 29).

âsavam: (sáns. vaiëòava). líquidos fermentados como la cerveza (C. 4º, Cap. 18, V. 16).

âsavam: (sáns. vaiëòava). néctar de Su boca (C. 2º, Cap. 4, V. 24).

âsavam: (sáns. vaiëòava). una bebida fermentada (C. 4º, Cap. 18, V. 21).

âsavam: (sáns. vaiëòava). una embriaguez (C. 2º, Cap. 9, V. 16).

Ãsavam: (medicina)

asaya

A:S:y: (âäaya: (sáns. vaiëòava). (masc) resting place

Ãsaya (Sáns.)., definición

âäaya: (sáns. vaiëòava). con la mente, la inteligencia y el ego falso (C. 8º, Cap. 20, V. 22).

âäaya: (sáns. vaiëòava). objetivo (C. 4º, Cap. 21, V. 34).

âäaya: (sáns. vaiëòava). por la cultura (C. 5º, Cap. 11, V. 11).

âäayâ: (sáns. vaiëòava). con esperanzas (C. 1º, Cap. 14, V. 40).

âäaya: (sáns. vaiëòava). de los deseos (C. 7º, Cap. 3, V. 29).

âäaya: (sáns. vaiëòava). disposición (C. 5º, Cap. 12, V. 10).

âäaya: (sáns. vaiëòava). el deseo (C. 4º, Cap. 21, V. 35).

?äaya: (sáns. vaiëòava). la mente (C. 3º, Cap. 31, V. 13).

âäaya-abhijñaì: (sáns. vaiëòava). entendiendo el corazón (C. 3º, Cap. 23, V. 22).

âäaya-âkètiì: (sáns. vaiëòava). cuya mente y cuyo cuerpo (C. 7º, Cap. 7, V. 36).

âäayaì: (sáns. vaiëòava). en su corazón (C. 5º, Cap. 1, V. 23).

âäâyâì: (sáns. vaiëòava). de deseos (C. 5º, Cap. 1, V. 22).

âäayaì: (sáns. vaiëòava). con un corazón en el cual (C. 5º, Cap. 13, V. 24).

âäayaì: (sáns. vaiëòava). conciencia (C. 1º, Cap. 18, V. 2).

âäayaì: (sáns. vaiëòava). cuya mente o corazón (C. 4º, Cap. 20, V. 10).

âäayaì: (sáns. vaiëòava). dentro del corazón (C. 7º, Cap. 10, V. 15-17).

âäayaì: (sáns. vaiëòava). deseo (C. 4º, Cap. 23, V. 8).

âäayaì: (sáns. vaiëòava). el objetivo de la vida (C. 2º, Cap. 2, V. 19).

âäayaì: (sáns. vaiëòava). en su mente (C. 4º, Cap. 13, V. 8-9).

âäayaì: (sáns. vaiëòava). y la mente (C. 4º, Cap. 20, V. 13).

âäayâì: (sáns. vaiëòava). con todas las clases de fidelidad (C. 4º, Cap. 24, V. 69).

âäayâì: (sáns. vaiëòava). la mente, la inteligencia y la conciencia (C. 6º, Cap. 12, V. 11).

âäayâì: (sáns. vaiëòava). los receptáculos (C. 8º, Cap. 18, V. 4).

âäayâì: (sáns. vaiëòava). refugiados (C. 2º, Cap. 6, V. 40-41).

?äay?ì: (sáns. vaiëòava). sus mentes (C. 3º, Cap. 32, V. 17).

âäayâì: (sáns. vaiëòava). vuestras mentes (C. 4º, Cap. 30, V. 18).

âäayâì: (sáns. vaiëòava). y la mente (C. 6º, Cap. 19, V. 13).

âäayam: (sáns. vaiëòava). conteniendo (C. 3º, Cap. 23, V. 25).

âäayam: (sáns. vaiëòava). deseo (C. 4º, Cap. 22, V. 39).

âäayam: (sáns. vaiëòava). habiéndose refugiado en (C. 4º, Cap. 24, V. 20).

âäayam: (sáns. vaiëòava). morando (C. 3º, Cap. 24, V. 39).

âäaya-malâì: (sáns. vaiëòava). deseos contaminados en el corazón (C. 6º, Cap. 16, V. 45).

âäaya-maye: (sáns. vaiëòava). y que llenó con deseos (la mente) (C. 7º, Cap. 9, V. 35).

âäayan: (sáns. vaiëòava). deseando (C. 9º, Cap. 1, V. 37).

âäayasthitâì: (sáns. vaiëòava). situated within the heart


aäayât: (sáns. vaiëòava). from their source

âäayât: (sáns. vaiëòava). del estado de meditación (C. 1º, Cap. 11, V. 31).

âäayat: (sáns. vaiëòava). dio a beber (C. 8º, Cap. 12, V. 47).

âäayât: (sáns. vaiëòava). del origen (C. 3º, Cap. 29, V. 20).

âäaye: (sáns. vaiëòava). deseos materiales (C. 4º, Cap. 22, V. 28).

âäaye: (sáns. vaiëòava). en la mente (C. 3º, Cap. 14, V. 48).

aäayiëùa: (sáns. vaiëòava). reposó (C. 3º, Cap. 20, V. 15).

asc

âäcarya: (sáns. vaiëòava). maravillosa (C. 8º, Cap. 4, V. 3-4).

âäcarya-karmaòe: (sáns. vaiëòava). cuyas actividades son maravillosas (C. 8º, Cap. 3, V. 8-9).

A:Á:y:üö (âäcaryaê: (sáns. vaiëòava). surprise

âäcaryam: (sáns. vaiëòava). asombroso (C. 1º, Cap. 16, V. 17).

âäcaryam: (sáns. vaiëòava). cosa maravillosa (C. 9º, Cap. 9, V. 14).

âäcaryam: (sáns. vaiëòava). esos maravillosos sucesos (C. 10º, Cap. 11, V. 3).

âäcaryam: (sáns. vaiëòava). maravilloso (C. 1º, Cap. 13, V. 59).

âäcaryam: (sáns. vaiëòava). muy maravilloso (C. 3º, Cap. 13, V. 21).

âäcaryam: (sáns. vaiëòava). sorprendente (C. 4º, Cap. 4, V. 13).

A:Á:y:üm:y:ö (âäcaryamayaê: (sáns. vaiëòava). wonderful

âäcarya-maye: (sáns. vaiëòava). en el supremamente misterioso (C. 1º, Cap. 8, V. 16).

A:Á:y:aüeN: (âäcaryâòi: (sáns. vaiëòava). all the wonders

âäcarya-padam: (sáns. vaiëòava). cosas maravillosas (C. 7º, Cap. 4, V. 16).

âäcaryatamam: (sáns. vaiëòava). las actividades más maravillosas (C. 2º, Cap. 8, V. 17).

A:Á:y:üv:t:Î (âäcaryavat: (sáns. vaiëòava). with wonder, surprise

âäcarye: (sáns. vaiëòava). en opulencia (C. 4º, Cap. 22, V. 59).


ase

âsedivân: (sáns. vaiëòava). alcanzó (C. 3º, Cap. 17, V. 26).

âseduì: (sáns. vaiëòava). alcanzaron (C. 6º, Cap. 10, V. 25).

Aseidad. Modalidad del Ser que existe «por si» (a se) y no por otro. (Dicc. De la Santa Tradicción, Padre Henri Stéphane)

ASEKHA (palí). Un iniciado de jerarquía superior a la de arhat, en la doctrina buddhista. / Lo contrario a sekha.

ASEN (ASES). Los doce dioses mayores de la mitología escandinava: Odin, Thor, Balder, Hermod, Tyr, Bragi, Heimdal, Hodur, Widar, Uller, Wali y Forseti. Vivían en el Asgard.

AS:ð\: (aäeëa: (sáns. vaiëòava). total

aäeëa: (sáns. vaiëòava). de todas (C. 3º, Cap. 33, V. 2).; de todo (C. 3º, Cap. 21, V. 15).; ilimitada (C. 4º, Cap. 21, V. 32).; ilimitadamente (C. 4º, Cap. 23, V. 1-3).; ilimitadas (C. 3º, Cap. 7, V. 14).; ilimitado (C. 1º, Cap. 15, V. 29).; ilimitados (C. 3º, Cap. 1, V. 12).; incontables (C. 4º, Cap. 21, V. 31).; infinidad (C. 4º, Cap. 21, V. 9).; infinidad de (C. 4º, Cap. 21, V. 10).; todas (C. 3º, Cap. 21, V. 34).; todos (C. 3º, Cap. 21, V. 30).

aäeëa-bandhanaì: (sáns. vaiëòava). apego ilimitado (C. 1º, Cap. 15, V. 40).

aäeëa-dhiëòya-pâì: (sáns. vaiëòava). el hombre más importante de todos los planetas (C. 7º, Cap. 4, V. 13).

aäeëa-dèk hariì: (sáns. vaiëòava). Kèëòa, que tiene ilimitada potencia, podía comprender el pasado, el futuro y el presente (C. 10º, Cap. 12, V. 28).

aäeëa-jîva-nikâyânâm: (sáns. vaiëòava). de cantidades ilimitadas de entidades vivientes (C. 5º, Cap. 24, V. 19).

aäeëa-kècchrebhyaì: (sáns. vaiëòava). de ilimitadas miserias (C. 6º, Cap. 8, V. 29).

aäeëa-pâpmanâm: (sáns. vaiëòava). de una cantidad ilimitada de actos pecaminosos (C. 6º, Cap. 13, V. 22-23).

aäeëa-sâkëiòaì: (sáns. vaiëòava). el testigo y conocedor de todo (C. 8º, Cap. 6, V. 14).

aäeëa-saêjñaì: (sáns. vaiëòava). el mismo y con diversos nombres (C. 10º, Cap. 3, V. 25).

aäeëaì: (sáns. vaiëòava). innumerables entidades vivientes (C. 3º, Cap. 11, V. 28).

aäeëaì: (sáns. vaiëòava). que es ilimitado (C. 8º, Cap. 3, V. 22-24).

aäeëaiì. infinidad de (C. 4º, Cap. 21, V. 8).

aäeëam: (sáns. vaiëòava). ilimitado (C. 3º, Cap. 15, V. 36).

AS:ð\:aeN: (aäeëâòi: (sáns. vaiëòava). all

aäeëât: (sáns. vaiëòava). ilimitado (C. 6º, Cap. 8, V. 17).

AS:ð\:t:H - (aäeëataì: (sáns. vaiëòava). completely

aäeëataì: (sáns. vaiëòava). que incluye todas las ramas (C. 8º, Cap. 24, V. 55).

aäeëataì: (sáns. vaiëòava). sin reservas (C. 7º, Cap. 10, V. 45).

AS:ð\:ðN: (aäeëeòa: (sáns. vaiëòava). in detail

asevayâ: (sáns. vaiëòava). al no ponerse al servicio (C. 3º, Cap. 25, V. 27).

asevita-ärî-caraòaiì: (sáns. vaiëòava). por aquellos que no han adorado los pies de Lakëmî (C. 3º, Cap. 22, V. 18).

âsevitaì: (sáns. vaiëòava). servido (C. 4º, Cap. 30, V. 6).

âsevitam: (sáns. vaiëòava). estar siempre ocupado en (C. 9º, Cap. 19, V. 24).

ASGARD. Morada de los dioses nórdicos; región donde levantaron sus palacios los doce dioses (Asen) principales.

ash

ASH o ASK. Árbol del conocimiento del cual los dioses crearon al hombre en la mitología escandinava.

Ashâta: Pain; Sorrow.

Ashâtavedaniya: What causes unpleasant feeling; Pain-feeling; That which brings pain The inflow of pain bringing feeling.

ashcharyavat - wonderful

Asha. Hope. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Ashada. Summer. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Ashadha. 1. The invincible. 2. The constellation Cancer. 3. The zodiac sign Cancer. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Ashara. A Rakshasa or other demon. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Ashiras. 1. Headless. 2. Spirits or beings without heads. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Ashiva. Bad spirits. At Karttikeya's birth Indra struck him with his thunderbolt which causes The young god to give birth to a host of terrifying and ferocious goddesses. Among the goddesses are Kaki, Halima, Malini, Brihali, Arya, Patala, and Vaimitra. Karttikeya adopted them all as his mothers; however, he divided them into two categories: good (shiva) and bad (ashiva). (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Ashmaka. Son of Madayanti the wife of Kalmashapada or Saudasa. See Kalmashapada. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Ashmanvati. Stony, probably the name of a stony stream. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Ashna. The name of a demon in the Rigveda whose ancient works were shattered by the Eternal Purifier. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).


Ashramvasika-parva: Capítulo quince del Mahâbhârata.

15ª Capítulo - Ashramvasika-parva (inglés) H.J. Resnick (H)

AshhTa LaxmI Stotram: ashhTa_laxmI_stotram.pdf (Acrobat Reader) (ambaa.org)

Ashram: (www.ashram.org)

What's New on this website (Sant Shri Asaramji Ashram)

Ashirwad. Blessings.

Ashoka—a king who spread Buddhism in India in the 3rd century BC.

Âshram: Resting place.

ashram - a yoga centre or school

Ashram(a). Home of a person or group who lead a spiritual life. Usually for a Guru and Chelas.

Ashraya. Domicile, refuge. Consciousness as the basis of all things manifest and unmanifest. Ashraya is a concept found in Vedanta after Shankara's time. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Ashritavatsalaguru. A teacher fond of those who seek refuge. Shiva's 1112th name as listed in the Shiva Sahasranama. See the Lingapurana Part II, Chapter 98. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Ashtaka. 1. A son of the sage Vishvamitra and Madhava. See Galava. 2. A group of eight verses in praise of a deity. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Ashtamurti. One having eight cosmic bodies. Shiva's 40 th name as listed in the Shiva Sahasranama. See the Lingapurana Part II, Chapter 98. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Ashtanga Yoga. Eight-limbed yoga. The term refers specifically to Raja Yoga, which contains eight limbs (anga) or steps. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

ashtyam seva. A method of devotional remembrance and meditation introduced by Jagadguru Nimbarkacharya which means that a selfless devotee should remember the leelas of Radha Krishn whatever They normally do since the early morning when They get up from the bed till the night when They go to sleep.

Ashubh: Unpleasant Nonbeneficial; Pâpa; Inauspicious or sinful (karma); See Subh Unwholesome.


Ashubha. Inauspicious, unfavorable, unfortunate, impure, ugly. The opposite of shubha (favorable, fortunate, auspicious). A symbolic term from the world of opposites; its meaning is relative and subjective. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Ashushabdapati . The lord of the word "quick" (?). Shiva's 660th name as listed in the Shiva Sahasranama. See the Lingapurana Part II, Chapter 98. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

ashva - a horse

Ashva. The father of the Rishi Vasha. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Ashvagandha. A special term used in the Kama Sutra for the Vithania somnifera. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Ashvaivara. An antidote for snake-bite. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Ashvalayana. A celebrated writer of antiquity. Ashvalayana was a pupil of Shaunaka, and was author of Shraura-sutras, Grihya-sutras, and other works on ritual, as well as founder of a Shakha of the Rigveda. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Ashvamukha. Horse-faced. See Kinnara. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Ashvapati. 1. Lord of Horses. 2. An appellation of many kings. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Ashvina. Heaven and earth, day and night, sun and moon as well. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Ashvya. A family name. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

ASH YGGDRASIL. Árbol del universo, del tiempo y de la vida de la mitología escandinava. Símbolo del mundo.

Ãsi:

asi

Aes: (asi: (sáns. vaiëòava). you are

asi: (sáns. vaiëòava). tú eras (C. 7º, Cap. 2, V. 33).; tú eres (C. 3º, Cap. 12, V. 14).; Tú eres (C. 3º, Cap. 13, V. 42).; tú te has (C. 6º, Cap. 14, V. 58).; Tú Te has vuelto (C. 8º, Cap. 23, V. 6).; espada (C. 6º, Cap. 1, V. 34-36).; ciertamente has sido (C. 8º, Cap. 9, V. 5).; con espadas (C. 8º, Cap. 10, V. 35).; convertirse (C. 1º, Cap. 6, V. 23); eres (C. 1º, Cap. 17, V. 22); están (C. 1º, Cap. 7, V. 22); pareces ser (C. 1º, Cap. 17, V. 5); se te considera (C. 1º, Cap. 17, V. 6).; eres (C. 3º, Cap. 15, V. 4).; eres tú (C. 3º, Cap. 20, V. 34).; espada (C. 4º, Cap. 7, V. 20).; las espadas (C. 10º, Cap. 8, V. 25).; estás (C. 3º, Cap. 19, V. 8).; perteneces (C. 8º, Cap. 9, V. 3).; serás (C. 8º, Cap. 23, V. 10).; debes de estar (C. 10º, Cap. 11, V. 15).; te has vuelto (C. 8º, Cap. 20, V. 15).

ASIA. Asia era el nombre de la madre del Atlas y el Prometeo de los “pelasgos” engendrados por Iapeto, quien aparece en el Génesis como Jafet, hijo de Noé; por consiguiente, el “territorio de Asia” sinónimo del Mediterráneo oriental, aunque más propiamente significa el Asia Menor meridional. (La Diosa Blanca de R. Graves, 1º)

asi-dharaì: (sáns. vaiëòava). que lleva una espada en la mano (C. 6º, Cap. 8, V. 22).

asi-hastâm: (sáns. vaiëòava). con un tridente en la mano (C. 9º, Cap. 4, V. 47).

Asi-patravana (planeta infernal):

asi-patravanaê: (sáns. vaiëòava). en el infierno conocido con el nombre de Asi-patravana (C. 5º, Cap. 26, V. 15).

asi-patravanam: (sáns. vaiëòava). Asi-patravana (C. 5º, Cap. 26, V. 7).

Asianclassics.org (www.asianclassics.org)

Download AsiaView Texts & Materials.htm

· Search for and Download Release IV Texts

· Download Release V Texts

· ACIP Input Code & Transcription Standards

· Download & Install Tibetan Fonts

· ACIP Standards for Simplified Tibetan and Sanskrit Pronunciation

· ACIP File Nomenclature and Catalog Number Conventions

· Standard Conventions for the St. Petersburg Catalog

· The Subject Structure of the ACIP Database

· The ACIP Master Catalog

· ACIP Text Verification Procedures

· Download the ACIP Release IV User Manual

Download Release IV Texts.htm

KANGYUR

by Title in English

by Title in Sanskrit

by Title Tibetan

TENGYUR

by Author in English

by Author in Sanskrit

by Author in Tibetan

SUNGBUM

by Author in English

by Author in Tibetan

REFERENCE

by Author in English

by Author in Tibetan

ACIP Graphics Library

by Title in English

by Title in Tibetan

St.
Petersburg Catalog Graphics Collection

by Title in English

by Title in Tibetan

asib

asibhiì: (sáns. vaiëòava). con espadas (C. 8º, Cap. 10, V. 6).

asic

âsicya: (sáns. vaiëòava). humedecer (C. 4º, Cap. 28, V. 47).

âsicyamânaì: (sáns. vaiëòava). siempre bañada (C. 5º, Cap. 20, V. 19).

asid

asiddha-artham. no satisfecho (C. 4º, Cap. 9, V. 28).

Aes:¹:ò (asiddhau: (sáns. vaiëòava). failure

Aes:dÏDy::ðH - (asiddhyoì: (sáns. vaiëòava). and failure

asih

asiì: (sáns. vaiëòava). la espada (C. 8º, Cap. 20, V. 31).

âäîì: (sáns. vaiëòava). bendición (C. 4º, Cap. 9, V. 17).

âäîì: (sáns. vaiëòava). bendiciones semejantes (C. 8º, Cap. 17, V. 10).

asik

Asikni. 1. The Vedic name of the Cinab, and probably the origin of the classic Akesines. 2. A medicine. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

asiknî. Asiknî (C. 5º, Cap. 19, V. 17-18).

Asiknî: río

asiknî nâma: (sáns. vaiëòava). llamada Asiknî (C. 6º, Cap. 4, V. 51).

asiknyâm: (sáns. vaiëòava). en su esposa, llamada Asiknî (C. 6º, Cap. 6, V. 1).

aäikëat. has aprendido (C. 7º, Cap. 5, V. 22).

aäikëayan: (sáns. vaiëòava). sin enseñarles a realizar sus respectivos deberes (C. 4º, Cap. 21, V. 24).

âsikta-mârgâm: (sáns. vaiëòava). las calles eran rociadas (C. 9º, Cap. 11, V. 26).

asim

asim: (sáns. vaiëòava). espada (C. 1º, Cap. 17, V. 35).

asim: (sáns. vaiëòava). la espada (C. 5º, Cap. 9, V. 16).

asîmakèëòaì. Asîmakèëòa (C. 9º, Cap. 22, V. 39).

Asîmakèëòa:

asin

asinâ: (sáns. vaiëòava). con la espada (C. 1º, Cap. 7, V. 55).

asinâ: (sáns. vaiëòava). espada yuktâì. estando equipado con (C. 1º, Cap. 2, V. 15).

ASINA: (sáns. vaiëòava). Espada.

ASINAGA. Mit. Personaje que se representa con las piernas desmesuradamente largas y figura en las leyendas japonesas; su origen se encuentra en algunas crónicas chinas que mencionan un pueblo, llamado tchang-Koa, que suponen existió en 2.667 a. J.C. En algunos relatos populares le acompaña otro personaje llamado Tenaga, dotado de brazos descomunales.

ÁSINAH: (sáns. vaiëòava). Sentado. Sentado así.

A:eS:n: (âäina: (sáns. vaiëòava). old (also heard as âäîna) A:es:n: (âsina: (sáns. vaiëòava). by the weapon A:s:in:H - (âsînaì: (sáns. vaiëòava). situated

âsînaì: (sáns. vaiëòava). cuando se sentaba cómodamente en su cuarto de estar o en el trono (C. 10º, Cap. 2, V. 24).

âsînaì: (sáns. vaiëòava). mientras estaba sentado (C. 7º, Cap. 4, V. 38).

âsînaì: (sáns. vaiëòava). sentado (C. 1º, Cap. 7, V. 3).

âsînaì: (sáns. vaiëòava). sentado así (C. 1º, Cap. 4, V. 15).

âsînaì: (sáns. vaiëòava). sentarse (C. 5º, Cap. 5, V. 34).

âsînaì: (sáns. vaiëòava). situado (en lo más hondo del corazón) (C. 6º, Cap. 16, V. 11).

âsînaì: (sáns. vaiëòava). situándose (C. 6º, Cap. 2, V. 40).

âsînaì: (sáns. vaiëòava). viviendo (C. 6º, Cap. 3, V. 35).

âsînâì: (sáns. vaiëòava). sentados (C. 1º, Cap. 1, V. 21).

A:es:n:H (âsinaì:
(sáns. vaiëòava). eaters A:es:n:ö (âsinaê: (sáns. vaiëòava). situated

ASINAM: (sáns. vaiëòava). Sentado en.

âsînam: (sáns. vaiëòava). mientras estés sentado (C. 10º, Cap. 6, V. 25-26).

âsînam: (sáns. vaiëòava). que estaba sentado (C. 8º, Cap. 23, V. 13).

âsînam: (sáns. vaiëòava). que estaba sentado en el trono (C. 7º, Cap. 8, V. 37-39).

âsînam: (sáns. vaiëòava). que estaba sentado en silencio (C. 7º, Cap. 5, V. 39-40).

âsînam: (sáns. vaiëòava). sentado en (C. 1º, Cap. 1, V. 5).

âsînam: (sáns. vaiëòava). sentados (C. 1º, Cap. 8, V. 3).

âsînam: (sáns. vaiëòava). sentados juntos (C. 8º, Cap. 7, V. 20).

âsînam: (sáns. vaiëòava). sentándose (C. 3º, Cap. 5, V. 1).

âsînam: (sáns. vaiëòava). sentarse (C. 8º, Cap. 6, V. 29).

âsînam: (sáns. vaiëòava). situado (C. 3º, Cap. 8, V. 3).

âsînâm: (sáns. vaiëòava). una mujer sentada (C. 9º, Cap. 20, V. 8-9).

âsînân: (sáns. vaiëòava). cuando estuvieron sentados (C. 4º, Cap. 22, V. 6).

asiñ

âsiñcan: (sáns. vaiëòava). humedecer (C. 7º, Cap. 5, V. 21).

âsiñcantaì: (sáns. vaiëòava). salpicar (C. 10º, Cap. 5, V. 14).

âsiñcat. empapó (C. 3º, Cap. 22, V. 25).

âsiñcat: (sáns. vaiëòava). salpicó (C. 9º, Cap. 9, V. 11).

ASIPATRAVANA. Un departamento infernal.

asi-patravanaê: (sáns. vaiëòava). en el infierno conocido con el nombre de Asi-patravana (C. 5º, Cap. 26, V. 15).

asi-patravanam: (sáns. vaiëòava). Asi-patravana (C. 5º, Cap. 26, V. 7).

asir

âäîrbhiì: (sáns. vaiëòava). con bendiciones (C. 4º, Cap. 9, V. 45).

âäîrbhiì: (sáns. vaiëòava). mediante la bendición de (C. 1º, Cap. 11, V. 23).

Ãsîrbhiì: Mediante la bendición de.

asis

âäiëâ: (sáns. vaiëòava). con bendiciones («Querido hijo mío, ¡que goces de una vida larga y feliz!») (C. 7º, Cap. 5, V. 20).

âäiëâ. con deseo (C. 4º, Cap. 7, V. 29).

âäiëaì. bendiciones (C. 5º, Cap. 26, V. 5).

âäiëaì: (sáns. vaiëòava). bendiciones (los tres mundos) (C. 5º, Cap. 24, V. 24).

âäiëaì: (sáns. vaiëòava). bendiciones para el disfrute material (C. 5º, Cap. 3, V. 8).

âäiëaì âäâste: (sáns. vaiëòava). concede bendiciones (C. 5º, Cap. 8, V. 14).

âäiëaì: (sáns. vaiëòava). bendición (C. 1º, Cap. 10, V. 19).

âäiëaì: (sáns. vaiëòava). bendición mundana (C. 1º, Cap. 18, V. 13).

âäiëaì: (sáns. vaiëòava). bendiciones (C. 4º, Cap. 9, V. 24).

âäiëaì: (sáns. vaiëòava). bendiciones del Señor (C. 9º, Cap. 11, V. 29).

âäiëaì: (sáns. vaiëòava). bendiciones sobre ella (C. 9º, Cap. 3, V. 19).

âäiëaì: (sáns. vaiëòava). beneficio material (C. 7º, Cap. 10, V. 5).

âäiëaì: (sáns. vaiëòava). beneficios materiales (C. 7º, Cap. 10, V. 4).

âäiëaì: (sáns. vaiëòava). comparada con otras bendiciones (C. 4º, Cap. 9, V. 17).

âäiëaì: (sáns. vaiëòava). cuyas bendiciones (C. 4º, Cap. 19, V. 41).

âäiëaì: (sáns. vaiëòava). de todos los deseos (C. 5º, Cap. 15, V. 10).

âäiëaì. deseos (C. 4º, Cap. 4, V. 15).

âäiëaì. las bendiciones (C. 6º, Cap. 16, V. 38).

âäiëaì: (sáns. vaiëòava). objetivos de la vida (C. 3º, Cap. 15, V. 44).

âäiëaì: (sáns. vaiëòava). otras bendiciones (C. 8º, Cap. 3, V. 19).

âäiëaì: (sáns. vaiëòava). palabras de bendición (C. 6º, Cap. 14, V. 33).

âäiëaì: (sáns. vaiëòava). todas las bendiciones (C. 10º, Cap. 7, V. 17).

âäiëaì ajñaì: (sáns. vaiëòava). conociendo bien los resultados de esas bendiciones (C. 7º, Cap. 9, V. 24).

âäiëam. bendiciones (C. 4º, Cap. 12, V. 28).

âäiëam. bienestar (C. 3º, Cap. 14, V. 37).

âäiëam. Âäî (C. 6º, Cap. 18, V. 2).

âäiëâm. de bendiciones (C. 5º, Cap. 3, V. 13).

âäiëâm: (sáns. vaiëòava). de las bendiciones (C. 4º, Cap. 22, V. 36).

âäiëâm: (sáns. vaiëòava). de lo que una persona desee (C. 3º, Cap. 19, V. 38).

âäiëâm: (sáns. vaiëòava). las clases de bendiciones (C. 7º, Cap. 9, V. 54).

âäiëâm: (sáns. vaiëòava). los deseos (C. 3º, Cap. 23, V. 23).

âäiëâm: (sáns. vaiëòava). todas las bendiciones (C. 5º, Cap. 19, V. 26).

âäiëâm îäa: (sáns. vaiëòava). ¡oh, supremo entre los que otorgan bendiciones! (C. 4º, Cap. 24, V. 42).

A:eS:\:et: (âäiëati: (sáns. vaiëòava). to give âäirvâd

aäîäayat: (sáns. vaiëòava). acostó al niño (C. 10º, Cap. 7, V. 5).

âsiëeve: (sáns. vaiëòava). visitó y ejecutó los rituales debidamente (C. 3º, Cap. 1, V. 22).

âsisèpsoì: (sáns. vaiëòava). deseando ir a todas partes (C. 2º, Cap. 10, V. 28).

AeS:\y: (aäiëya: (sáns. vaiëòava). unteachable (adj) AeS:\y:ay: (aäiëyâya: (sáns. vaiëòava). non-disciple i.e.non-believer

asit

A:es:t:Î (âsit: (sáns. vaiëòava). was/existed A:s:it:Î (âsît: (sáns. vaiëòava). was

âsît: (sáns. vaiëòava). se vuelve (C. 6º, Cap. 18, V. 25).; advino (C. 9º, Cap. 24, V. 53-55).; apareció (C. 1º, Cap. 6, V. 16).; ha sido (C. 5º, Cap. 17, V. 22-23).; así ocurrió (C. 2º, Cap. 5, V. 26-29).; así se volvió (C. 1º, Cap. 15, V. 28).; comenzó a existir (C. 6º, Cap. 4, V. 48).; consintió (C. 10º, Cap. 9, V. 18).; ella quedó (C. 4º, Cap. 28, V. 46).; era (C. 1º, Cap. 6, V. 7).; estaba (C. 4º, Cap. 24, V. 16).; estaba situado (C. 8º, Cap. 21, V. 21).; existe (C. 3º, Cap. 5, V. 6).; existía (C. 9º, Cap. 1, V. 8).; se hizo así (C. 2º, Cap. 7, V. 30).; se manifestó (C. 1º, Cap. 3, V. 2).; se produjo (C. 3º, Cap. 20, V. 12).; se quedó (C. 3º, Cap. 22, V. 21).; se sentía (C. 3º, Cap. 23, V. 9).; se sintió (C. 4º, Cap. 13, V. 42).; se situó (C. 10º, Cap. 8, V. 44).; se volvió (C. 3º, Cap. 22, V. 10).; solía haber (C. 10º, Cap. 13, V. 25).; sucedió (C. 4º, Cap. 8, V. 82).; Te has vuelto (C. 5º, Cap. 3, V. 10).; existió (C. 1º, Cap. 10, V. 21).; fue (C. 4º, Cap. 8, V. 2).; fue creado (C. 2º, Cap. 10, V. 26).; fue engendrado (C. 5º, Cap. 15, V. 6).; fue posible (C. 4º, Cap. 22, V. 7).; fueron posibles (C. 8º, Cap. 5, V. 41).; fueron visibles (C. 4º, Cap. 1, V. 54-55).; generada (C. 3º, Cap. 12, V. 45).; generado (C. 9º, Cap. 22, V. 18-19).; había (C. 3º, Cap. 11, V. 36).; hay (C. 3º, Cap. 13, V. 36).; hizo un voto (C. 4º, Cap. 21, V. 13).; hubo (C. 1º, Cap. 10, V. 20).; hubo (en forma de maldición) (C. 10º, Cap. 10, V. 37).; le fue confiado (C. 1º, Cap. 4, V. 22).; llega a ser (C. 6º, Cap. 1, V. 55).; llegó a estar (C. 5º, Cap. 8, V. 11).; mientras crecía (C. 2º, Cap. 8, V. 8).; nació (C. 4º, Cap. 14, V. 43).; ocurre (C. 3º, Cap. 4, V. 2).; ocurrió (C. 1º, Cap. 12, V. 2).; pasó a estar (C. 3º, Cap. 14, V. 51).; permanecieron o fue disfrutado (C. 10º, Cap. 11, V. 36).; permaneció (C. 4º, Cap. 24, V. 10).; permaneció así (C. 3º, Cap. 8, V. 10).; quedaron (C. 6º, Cap. 14, V. 60).; quedó (C. 10º, Cap. 7, V. 37).; recibió (C. 8º, Cap. 15, V. 25).

âsît: (sáns. vaiëòava). reposa (C. 3º, Cap. 33, V. 4).

ASIT. (sáns. Svami Prabhupáda). Se manifestó. Le fue confiado.

Asita. A famous sage. (The Manurishi Foundation, Encyclopedic Dictionary of Hindu Terms).

Asita. (sáns. Svami Prabhupáda). Había un rey del mismo nombre, pero el Asita que aquí se menciona es el Asita Devala Rsi, un gran y poderoso sabio de la época. El le explico a su padre un millón quinientos mil versos de El Mahabharata. Fue uno de los miembros del sacrificio de serpientes de Maharaja Janamejaya, y además estuvo presente durante la ceremonia de coronación de Maharaja Yudhisthira, junto con otros grandes rishis. El también le dio instrucciones a Maharaja Yudhisthira, mientras estaba en la colina Ajana. También era uno de los devotos del Señor Siva. (pg. 419 B. Purana).

âsîta: (sáns. vaiëòava). debe sentarse (C. 7º, Cap. 15, V. 31).

âsîta: (sáns. vaiëòava). se sentaría (C. 4º, Cap. 26, V. 15).

asita: (sáns. vaiëòava). azul (C. 3º, Cap. 15, V. 44).

asita: (sáns. vaiëòava). azules (C. 3º, Cap. 15, V. 28).

asita: (sáns. vaiëòava). azules o negros (C. 4º, Cap. 28, V. 30).

asita: (sáns. vaiëòava). negros (C. 3º, Cap. 21, V. 27).

âäita: (sáns. vaiëòava). (a) Eaten, given to eat; satisfied by eating

âsîta: (sáns. vaiëòava). does remain still


Fuentes - Fonts




SOUV2P.TTF  - 57 KB
SOUV2I.TTF  - 59 KB

SOUV2B.TTF  - 56 KB
bai_____.ttf  - 46 KB
babi____.ttf  - 47 KB
bab_____.ttf  - 45 KB
SOUV2T.TTF  - 56 KB

inbenr11.ttf  - 64 KB
inbeno11.ttf  - 12 KB
inbeni11.ttf  - 12 KB
inbenb11.ttf  - 66 KB
balaram_.ttf  - 45 KB
indevr20.ttf  - 53 KB











free counters






Disculpen las Molestias
Conceptos Hinduistas (1428)SC

Conceptos Hinduistas (2919)SK  ·  (2592)SK
Aa-Ag · Ah-Am · Ana-Anc · And-Anu · Ap-Ar · As-Ax · Ay-Az · Baa-Baq · Bar-Baz · Be-Bhak · Bhal-Bhy · Bo-Bu · Bra · Brh-Bry · Bu-Bz · Caa-Caq · Car-Cay · Ce-Cha · Che-Chi · Cho-Chu · Ci-Cn · Co-Cy · Daa-Dan · Dar-Day · De · Dha-Dny · Do-Dy · Ea-Eo · Ep-Ez · Faa-Fy · Gaa-Gaq · Gar-Gaz · Ge-Gn · Go · Gra-Gy · Haa-Haq · Har-Haz · He-Hindk · Hindu-Histo · Ho-Hy · Ia-Iq · Ir-Is · It-Iy · Jaa-Jaq · Jar-Jay · Je-Jn · Jo-Jy · Kaa-Kaq · Kar-Kaz · Ke-Kh · Ko · Kr · Ku - Kz · Laa-Laq · Lar-Lay · Le-Ln · Lo-Ly · Maa-Mag · Mah · Mai-Maj · Mak-Maq · Mar-Maz · Mb-Mn · Mo-Mz · Naa-Naq · Nar-Naz · Nb-Nn · No-Nz · Oa-Oz · Paa-Paq · Par-Paz · Pe-Ph · Po-Py · Raa-Raq · Rar-Raz · Re-Rn · Ro-Ry · Saa-Sam · San-Sar · Sas-Sg · Sha-Shy · Sia-Sil · Sim-Sn · So - Sq · Sr - St · Su-Sz · Taa-Taq · Tar-Tay · Te-Tn · To-Ty · Ua-Uq · Ur-Us · Vaa-Vaq · Var-Vaz · Ve · Vi-Vn · Vo-Vy · Waa-Wi · Wo-Wy · Yaa-Yav · Ye-Yiy · Yo-Yu · Zaa-Zy

GENERAL

No hay comentarios:

Correo Vaishnava

Mi foto
Spain
Correo Devocional

Archivo del blog